Passió per les maquetes navals

Noranta anys de vida donen per fer moltes coses, exercir molts oficis i tenir moltes vivències. En Paco recorda haver vist quan tenia quatre anys com es construïa el túnel antiaeri que travessava el carrer des Frares des del forn de can Bili fins a la barberia d'en Benet de ses Xaropes. Al costat de ca seva hi havia la botiga de queviures de ca na Nena i del soterrani que connectava amb el refugi es treia el bagatge.

Amb set anys, acabada la Guerra Civil,    va fer de sabater; el 1947 treballava en la bijuteria a la fàbrica Jover y Carreras, quan estava situada dalt sa costa d'en Reinés; els anys seixanta va fer de cambrer d'hotel a Cala en Porter i Ciutadella, també de xòfer d'autobús amb Transportes Menorca, professor d'autoescola a Mantolán i xòfer de camió amb Transportes Sánchez; els anys setanta va ser xòfer d'en Joan Serra, en Busquets, al Cos de Maó, i fuster a Astilleros Menorca a Poima; i els anys vuitanta va fer portes per compte d'en Damià Vinent i a partir de 1984 fins que es va jubilar, va arranjar barques en el magatzem del mestre d'aixa Joan Petrus, ja retirat, a Baixamar.

Però tornem enrere. El 1939, quan només tenia set anys, va fer el seu primer barco amb un tap de suro, un escuradent com el pal i un tros de paper per la vela. No va ser fins als 14 anys quan va construir la seva primera maqueta, concretament el destructor «Almirante Miranda», que estava fondejat a la Base, amb un llibret que tenia la informació d'un cunyat seu que hi anava embarcat. Va organitzar una rifa, amb cupons de 25 cèntims, i en va treure 150 pessetes.

Des de llavores ha construït centenars de maquetes de barco. El 1990 va fer el primer llaut amb la vela llatina per encàrrec de l'empresari tèxtil català Juan Carlos Amich, que tenia una casa davant el llenegall de can Reinés; era la reproducció de la seva llanxa de fibra «Canonais» que tenia al port. Des de fa uns anys, fa llaüts de vela llatina, de 40 i 25 cm d'eslora, amb llenya de faig i les veles de cotonet.