Música amb soldats de plom

Besnet, net i fill de músics, la seva passió per les bandes de música militar li venia de quan era un fillet de dos o tres anys, quan a principis de la década de 1950 gaudia com a ningú amb el pas de la Banda de Maó per davant la casa familiar, a sa Costa de sa Plaça, segons rememora la seva vídua Lali Olives. Però no va ser fins als voltants de 1985 quan, durant una estada per motius laborals de dos mesos a Palma, va descobrir els primers soldadets de plom al mostrador d'una botiga. A partir de llavores, va anar comprant-los a mesura que en localitzava, principalment a Palma, i que en arribar a ca seva anava col·locant en les seves respectives bandes i, sobretot, en l'exacte ubicació que pertocava dins la formació musical.

La seva prematura mort el 2012, quan tenia 61 anys, va fer que la seva família decidís pocs mesos després fer realitat el desig, que en el seu dia havia expressat al llavors director del referit museu, Francisco Fornals, que la seva col·lecció fos exposada al Museu Militar de Menorca, on és admirada pels visitants.

Les bandes de música militar, amb l'any del seu uniforme, són: d'Espanya, «Banda de cornetas y tambores de Infantería de Marina» (1935), «Brigada Paracaidista» (1958), «Escuadra y banda del Regimiento de Regulares de Ceuta» (1999), «Escuadra y banda de la Guardia Civil» (1998), y «Escuadra, banda y música del Tercio Gran Capitán de la Legión» (1998). Del Regne Unit, «Royal Marine» (1935 a 1945), «Banda de gaiteros Irish Guards» (1940) i «Granadiers Guards» (1940). De França, «Banda de cornetas y tambores Légion étrangere» (1940). D'Alemanya, «Luftwaffe, banda de pífanos y tambores» (1939 a 1945), «Kreigsmarine» (1939 a 1945) i «SS Kaballerie» (1938 a 1948). D'Itàlia, «Carabineri» (1940). I dels Estats Units, «U.S. Marine» (1940).