Hi ha 40.000 estudiants espanyols que cada any participen a l'Erasmus+. La UE hi haurà destinat 14.700 milions d'euros d'ençà el 2016 fins enguany, en que es tanca aquesta programa, que no només va destinat als joves, sinó que inclou la formació d'adults que necessiten actualitzar les seves competències per poder estar actius en el mercat laboral.
De fet, els objectius d'Erasmus+ són prou ambiciosos. Hi ha la idea de reduir la desocupació entre els joves que aspiren a un lloc de treball qualificat. També la seva implicació en la vida democràtica a Europa. Un altre objectiu és reduir l'abandonament escolar i afavorir la mobilitat professional.
A Menorca, com en molts altres llocs, el programa sempre ha comptat amb una bona participació. No només ha estat un element motivador, sinó eficient per a la formació.
Just abans que esclatés la crisi sanitària que ha paralitzat el món durant les darreres setmanes, deu estudiants irlandeses van completar a Menorca les seves pràctiques en centres de treball, de la mà de l'institut Cap de Llevant, que va facilitar la col·laboració entre empreses de l'Illa i el seu centre, el Dungarvan College. El programa Erasmus+ permet cada curs que desenes d'estudiants menorquins viatgin a països europeus per fer les seves pràctiques en empreses, i alhora, arriben a Menorca joves que aprofiten l'estada per treballar i també per conèixer la realitat de l'Illa, la llengua i la cultura.
Les deu estudiants, per parelles, van fer les pràctiques de diferents especialitats de Formació Professional, al Centre Polivalent Carlos Mir, a l'escoleta Magdalena Humbert, al laboratori de PIME Menorca, a l'Hospital Mateu Orfila i al Centre Esportiu Malbúger. L'estada va ser de tres setmanes, i segons les valoracions de les pròpies estudiants, va suposar per a elles una experència molt profitosa i gratificant, on es combinà una part teòria i una altra, més important, de treball efectiu.
També en el marc d'aquestes mobilitats estava previst que el mes de març set estudiants menorquins, d'entre 17 i 19 anys, viatgessin a Irlanda per fer estades d'entre un i tres mesos. Quatre d'ells, fan el cicle formatiu de grau mitjà d'Atenció a persones en situació de dependència, i tres més són del cicle superior d'Animació d'Activitats Físiques i Esportives (Taafe). Així mateix, quatre estudiants més havien de visitar Portugal.
Ara, amb la situació actual pels efectes del Covid-19, els centres estan valorant si és possible reprendre aquestes mobilitats o si, finalment i malauradament, s'hauran de cancel·lar.
Les estudiants del Dungarvan College marxaven de Menorca contentes per l'experiència viscuda, tant per la feina realitzada en les empreses i el nivell i els coneixements adquirits, com per l'estada en general. Ho explica Méabh Beresford, qui va fer pràctiques d'infermeria al ‘Mateu Orfila'. «Sent que l'experiència a Maó ha estat molt més instructiva per a la meva carrera, en comparació amb la feina a Irlanda».
També Natalia Chruslak, que va fer feina a les instal·lacions esportives de Malbúger, , admetia que «vaig fer classes que mai m'hauria imaginat que faria», en aquest cas, de natació i fitness. «Aquesta experiència laboral em va donar l'oportunitat de conèixer més coses sobre l'àmbit que estic estudiant».
L'experiència permet conèixer les diferents realitats, en aquest cas, entre Espanya i el seu país. «M'ha servit per veure que aquí està permès fer molt més amb els fillets que a Irlanda», deia Amber Rose Griffiths, qui havia fet les pràctiques a l'escoleta infantil Magdalena Humbert, de Maó. I afegia que «vaig aprendre molt, vaig poder donar biberó, canviar bolquers i altres funcions» i agraïa «el tracte excel·lent» rebut per les educadores del centre.
A l'hospital també va fer l'estada Kate Quinn, estudiant d'infermeria que valorava que «l'experiència va ser molt diferent del que normalment hauria estat a Irlanda i vaig experimentar amb aspectes sanitaris i d'infermeria».
Una experiència cultural
Aquestes mobilitats tenen un component cultural i, a la vegada, esdevenen una experiència vital. «Al llarg de l'estada em vaig sentir més segura amb mi mateixa i m'ha fet comprendre millor la cultura menorquina». I no només açò, Natalia Chruslak assegurava que l'experiència «va ser increïble» i que «el més important és que he guanyat amics per a tota la vida», amb els menorquins, que descrivia com «una gran experiència, són molt oberts, amables i acollidors, cosa que m'ha facilitat aquestes tres setmanes».
«Em va agradar molt el temps que va durar aquest Erasmus i ha estat tota una experiència de vida», afirmava Beresford, assegurant alhora que «el punt culminant del viatge va ser l'experiència a l'hospital, amb un personal molt acollidor i encoratjador».
Kate Quinn afegia que des del primer dia «tothom em va fer sentir molt benvinguda i, tot i que hi havia una barrera amb el llenguatge, tothom a l'hospital va fer el possible per fer-me sentir el millor possible». Circumstància que es repetí al ‘Cap de Llevant', on «els estudiants eren molt acollidors i ens van ajudar a tots a veure una mica de l'Illa i de la seva bellesa».
I és que com apuntava la professora responsable del programa Erasmus+ a l'institut de Maó, Maria José Cortés, durant el temps lliure van fer propostes interessants, perquè les joves estudiants coneguessin Menorca, amb visites a diferents racons i fent activitats, com ara sortides amb bicicleta, amb alumnes d'aquí. «Realment he gaudit del meu temps a Menorca i m'encantaria tornar-hi de visita», deia Amber Rose, igual com Kate Quinn, qui concloïa que «estic molt agraïda per aquesta experiència de fer la meva inserció laboral» en un lloc com Menorca.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.