Llançament d’avellanes. Una part de la festa del dissabte de Sant Joan carregada de diversió i també de simbolisme i que distreu de l’espera de l’arribada de la qualcada des de Sant Joan de Missa | Javier Coll

TW
2

Les avellanes volaven per la Contramurada i la plaça de ses Palmeres. Una marea humana, gairebé tots amb la samarreta grana amb la creu de Malta, ocupava el centre del carrer per protagonitzar una pacífica batalla campal.

Escriu Joan López Casasnovas en un epíleg del seu magnífic llibre de poemes santjoaners «Caragols dels jorns» que la màgia de tirar avellanes pot tenir quelcom a veure amb un cerimonial consistent a fer fugir les bruixes i bruixots que hi ha escampats arreu. «No dubtin- afegeix el poeta- que molts i moltes d'aquests éssers endimoniats vénen a Ciutadella de Menorca aprofitant la bulla festiva. No cal dir que tothom hi és benvingut».

Tocar el cel

Noticias relacionadas

Bruixes i bruixots tenien perduda ahir la batalla perquè els projectils d'avellana eren nombrosos. Prop de 160 sacs amb el seu contingut escampat pels carrers.

Alguns joves aprofitaven per fer una nova modalitat esportiva. Patinaven damunt botelles per sobre de les clovelles. D'altres eren mantejats per així tocar el cel.

L'espera de l'arribada de la qualcada era també una festa. Avellana va, avellana ve.