El ‘nou' Sant Joan de Sebastià Salort

Ara fa deu dies ja que Salort va ser intervingut i, «tot i que el primer és la salut», com ell mateix adverteix, admet que aquests dies previs a les festes els viu de manera molt diferent, conscient que res a veure tindrà aquest Sant Joan als seus darrers 28, dalt la 'somereta'.

Aquest dijous «Es Diari» va visitar el notificador municipal a ca seva, devora es Pinaret, on roman de baixa mèdica ara, recuperant-se de l'operació. Un Salort que, tot i enguany passar el relleu a Juanlu Gelabert –i aquest a Lluís Soler–, es manté en contacte amb els dos fabiolers. «Saben que poden comptar amb jo pel que sigui els dies de festa; no físicament, però el meu mòbil saben que estarà disponible per a ells», exclama, insistent, Salort, qui durant tot l'hivern ha anat igualment a les reunions dels dilluns sobre les festes.

Noticias relacionadas

El brillo de un cielo multicolor

Más noticias relacionadas

Els consells a Juanlu i Lluís

Salort es mostra convençut que a Gelabert li anirà molt bé les dues tandes de capvespre, més que res «perquè ha fet catorze anys el matí. No és el mateix, clar, es tracta d'ampliar la dosi de tranquil·litat i serenor. És com el matí però ha d'anar més segur i confiat», diu Salort, pensant, per exemple, en l'arribada de dia 23, a Can Sintas. I pels Jocs dels Pla mateixos, tres quarts del mateix: «És més llarg, amb més expectació, les carotes... El que ha viscut ell els matins i sap fer, però amb més esforç, serenor i concentració».

El veterà fabioler veu el seu substitut preparat però «preocupat i conscient de la passa que donarà, ja fa anys que surt els matins i açò és important», pensa. «Tant en Juanlu com en Lluís han d'actuar amb naturalitat».

Ja quant al 'nou' Sant Joan de Sebastià Salort, ell té clar que aquestes festes toca veure-les, «des de la barrera. Què faré? Els mínims; aniré a cal meu fill, devora 'Can Pelafaves', a veure replegar els cavalls. Però amb quietud i calma», ens avança Salort, qui assumeix que serà un Sant Joan de molta televisió. «El primer toc mateix el veuré per IB3 i tot el que donin. Tenc clar que no puc anar a cap acte; primer, perquè no puc ni pujar escales. Ho gaudiré de manera diferent», preveu, açò sí, ara centrat a recuperar-se físicament, sense deixar de tenir aquelles pessigolles a la panxa de la prèvia.