L’aigua vital d’Algendar

El projecte d'agricultura ecològica que Caritas Diocesana desenvolupa entre les finques des Canaló i s'Aranjassa ha desvetllat el punt d'inici d'un sistema hidràulic medieval que rega els camps on es cultiven fins a 110 varietats d'arbres autòctons. Amb les feines de recuperació de l'entorn, que es van iniciar el 2013 amb fons del programa Leader, s'ha desbrossat l'àrea que envoltava uns 200 metres de canal, coberts de mates d'abetzer i roques. «Un treball a cegues», explica Tomeu Truyol, monitor d'educació ambiental d'Abres d'Algendar, «perquè encara que sabíem que la font existia, no estàvem segurs de si trobaríem aigua». La llàstima, com comenta Gemma Casas, responsable del projecte des que va començar fa 10 anys, és que l'aigua no és apta per al consum humà. Encara que s'ha diagnosticat contaminació per coliformes, és a dir, per excrements d'ocells, segurament els que nidifiquen dalt el barranc, és totalment apta per al regadiu.

La descoberta possibilita un itinerari pel patrimoni etnològic i botànic que guarda l'espectacle natural del Pla Verd i que ara els responsables del projecte volen obrir a les visites guiades. El seu objectiu és ampliar el coneixement sobre la recuperació de les plantes de l'Illa, a més de difondre la tasca d'inserció sòcio-laboral de persones en risc d'exclusió social, la missió original del projecte.

En un recorregut de dues hores els visitants podran passejar per les terres del Barranc, ocupades des d'època pretalaiòtica per la seva excepcional qualitat, i aprendre de la mà de Tomeu Truyol com, a partir d'empelts, es reprodueixen les espècies originals de l'Illa per comercialitzar-les i evitar-ne l'extinció. Açò últim s'ho asseguren amb el museu d'arbres, en la part interior de la finca, on es conserva el banc genètic de les plantes amb dos o tres exemplars de cada espècie autòctona classificats segons el fruit que donen.

Basant-se en el llistat d'arbres que l'arxiduc Lluís Salvador recollí en «Die Balearen», actualment segueixen la seva tasca d'investigació i no desisteixen en la cerca de l'arangí, una aranja típica de Menorca, la taronja sanguina o la d'Olivares, encara que es creu que aquesta última ha desaparegut, perquè no s'ha trobat al Barranc, on la situava l'arxiduc.

Explicar el sistema de regadiu que utilitzen els ajudarà a partir d'ara a complementar les excursions de què gaudeixen els grups escolars que van de colònies a les cases des Canaló, així com les visites per grups, que tindran un preu de tres euros per persona (despesa mínima de 30 euros per grup) i es podran concertar a les oficines de Mestral o Caritas. Els ingressos que aporti l'activitat se sumaran a la venda dels arbres, que es cobren a entre 13 i 16,50 euros, i que dóna feina a unes quinze persones amb renda mínima, que cuiden els camps al costat dels dotze alumnes dels cursos de jardineria i horticultura que s'imparteixen al Barranc.