Claqué, hip-hop, jazz, dansa contemporània, clàssica o espanyola són algunes de les modalitats amb les quals educa en el ritme, el benestar físic i el treball en equip la coreògrafa, que valora la importància «d'aprendre i investigar com a ballarina, però també com a mestra». La seva apassionada relació amb la dansa l'ha duta a ser deixeble de l'especialista en ballet clàssic Enric Castán i portar a l'Illa ballarins de fama nacional i internacional, com Joel Toledo, membre de la Companyia Nacional de Dansa, en les Jornades Internacionals de Dansa, que organitza desde fa més de 10 anys.
La història del centre transcorre en paral·lel a l'evolució artística d'alumnes i fundadora, que va crear la companyia És de Dansa al 2005 per oferir una sortida competitiva a les aprenents. Algunes de les seves ballarines es converteixen, pel seu orgull, en professionals, com Xana Collado, que es prepara per entrar a cinquè de conservatori en dansa espanyola o Júlia Portella, que cursa el màster de pedagogia de la dansa i forma part d'una companyia madrilenya. Al llarg del seu procés d'aprenentatge i camí cap a la vida adulta es crea una xarxa de contactes en el món escènic que Alba Sintes agraeix i que li permet treballar amb «professionals que ni em podia imaginar» quan va començar. El curs intensiu de dansa contemporània que impartirà l'italià Igor Bacovich a l'Estudi és resultat d'aquest lligam entre Alba i les antigues alumnes, «un enriquiment», que creu, és el fruit de «la passió» que transmet a les classes.
Alba valora el recorregut com «una sort» que es forja amb treball constant i que inclou col·laborar amb entitats de tots els àmbits socials i culturals per promocinar la dansa de i per l'Illa. L'espectacle multidisciplinar «No te rindas», on es fusiona dansa, cant, música i poesia, que va estrenar És de dansa el juliol a l'Orfeó Maonès exemplifica la creació amb altres artistes, a més de ser un dels més importants per la directora després d'acompanyar en els últims anys al Cor Illa de Menorca en «Carmina Burana», «Na Patarrà» i «Marina».
Adults, el nou repte
Per Sintes que el membre de la Compañía Nacional de Danza Francisco Lorenzo l'ajudàs amb la coreografia és un impas que l'ha fet «créixer com a persona i professional». i li remarca les seves ganes de superar-se amb noves apostes que impliquen ampliar l'oferta de l'Estudi al públic adult amb classes de pilates i fisioteràpia de la veu.
5 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
No pens que lo important sigui ser protagonista damunt l'escenari, simplement que cada any veim a ses mateixes tres ballarines ballant , massa repetitiu . A n'es festival de na Ute veus ballar a totes les alumnes.
Noltrus també vam ser ex-alumnes i es record que ens va quedar es el reflexe del que diu MM, si que es ve que hi ha persones amb mes aptituts, qualitats e implicació, pero el que nosaltres vam sentir era que no es valorava......la sensació que ens quedava era que si no eres fill de...... ho tenies clar. Una ditadeta de mel de tant en quant no fa mal a ningú i no per açó tenim resentiment. Tot esforç es mereix una recompensa.
Desde hace 10 años que empecé a llevar a mi hija mayor a Alba en el Royal y nunca he sentido que ninguna niña fuera más para Alba que otras y mis hijas no suelen estar delante, a lo mejor porque no quieren o no se lo han pedido (afortunadamente mis hijas bailan para ellas y no para exhibirse). Su trato al igual que el de Frans han sido siempre ejemplares. Estoy muy contenta de que mis hijas bailen en Alba y creo que un comentario tan desafortunado no se debe hacer en público pues no veo otro afán que perjudicar. Moltes felicitats Alba I es qui vos coneixem de fà anys sabem de la vostre qualitat humana! A per 20 anys mes!!
No som una persona molt donada a fer comentaris, pero vist es comentari que apareix, no he pogut no fer el meu. A cameva durant molt d'anys vam tenir relació amb sa escola, pero lo que noltros vam inculcar a les nostres filles, es l'exemple de feina, esforç i superació per tenir un somni com el de n'Alba de poder viure de la dansa durant vint anys a Menorca. La nostra feina com a pares es de acompanyar i que disfrutin fent una activitat. Pero si penses que lo important es esser protagoniste dalt l'escenari, malament anam. Veure que dus tant de resentiment dins no crec que sigui bo ni per tu ni per les teus. Si creus que lis falta protagonisme xerreu amb ella.... mai vam tenir cap problema , i sí, sempre ni ha hagut de mes protagonistas que ses nostres, per implicació, actitut, aptitud i ganes. Tindrà els seus falls com totes les persones, pero crec que mereix aquest escrit, perque per les nostres filles vam esser uns anys que sempre recordaran tota sa seva vida.
Deman per favor q no fagis tan de favoritisme sempre amb ses mateixes 3 alumnes: a n'es teatre a final curs sempre veim aquelles 3 cares ballant, carnaval davant de tot sempre ses mateixes, a sa pagina web dale mas de las mismas, tens 200 alumnes totes tenen dret a sortir a una foto i a q las vegin a n'es teatre. Esteim embafats tots es pares de veure sempre a ses tres ballarines. Espabilaaaaa q molts cambiarem a ses nostres filles d'escola de dansa.