TW
0

Brian Smith imparteix una exitosa demostració en directe a la galeria Retxa de Ciutadella

Raquel Marqués
Ciutadella

Bocabadat. Així quedà el nombrós públic que dijous passat va assistir a la demostració en directe de Brian Smith a la galeria Retxa de Ciutadella. No és la primera vegada que l'artista anglès difon la tècnica de l'aquarel·la, amb anterioritat ho feu a altres espais de l'Illa com a la galeria Kroma de Maó o a l'escola de l'Associació Arts de Ferreries. Ara li tocava el torn a Ponent, a on també quedà demostrat que Smith és un mestre. Un virtuós del pinzell i del traç ràpid damunt el que prima més el suggeriment de cada gest que la delimitació de cada detall.

L'activitat organitzada per la galeria del carrer 9 de Juliol coincideix amb la recent inauguració de la mostra "Light and life" amb la que Smith es presenta a Ciutadella. La insinuació, la força del color i el joc entre llums i ombres és una constant de la seva trajectòria. A Retxa es pot gaudir d'una interessant col·lecció a on no hi manquen els paratges illencs. La seva és una producció per a recrear-s'hi, amb una clara influència de William Turner i línies poc definides amb les que aconsegueix captar l'arquitectura, el paisatge urbà i la gent, sense deixar de banda la seva predilecció per les platges o el camp de Menorca.

Per començar, Smith va escollir una estampa de la plaça de la Catedral. L'inici és un dibuix ràpid. Un primer esbós a on hi ha que tenir cura de la perspectiva i de deixar els espais adients per a la llum que considera el principal punt focal. És precisament el contrast entre llums i ombres un dels jocs més importants i sobre el que recau el pes de l'obra.

Amb la representació dels primers passejants d'una plaça plena de vida comença la sorpresa de tots els assistents. La facilitat de traç de Smith meravella. A poc a poc la mescla de pigments, aigua i paper defineix el quadre.
Smith duu a terme la creació de llums, ombres i volums de manera natural, i dibuixa l'empedrat del carrer esquinçant el paper amb un ganivet mentre eixuga l'excedent de pintura.

Pas a pas, l'artista aconsegueix traslladar l'espectador a la localització escollida. El resultat final?, una exquisida aquarel·la que l'ull de qui mira acaba d'arrodonir com a una indiscutible obra d'art.