Diari vienès: "Immer mehr", "Cada vegada més" (1)

Miquel Pons Povedano
Cap de Departament d'Alemany
Escola Oficial d'Idiomes
Per segon curs consecutiu el Departament de Llengua Alemanya de l'Escola Oficial d'Idiomes de Maó i Ciutadella ha organitzat un viatge a una ciutat de parla alemanya. L'any passat va ser Berlín, enguany ha estat Viena. Hi ha participat un total de setze alumnes i dos professors. Atès que la majoria d'alumnat de l'Escola són professionals del sector turístic que a l'hivern -temporada baixa- gaudeixen de més temps lliure, el viatge s'ha fet al febrer, durant el cap de setmana de Carnaval, quan per una altra banda un altre grup representatiu de l'alumnat matriculat a l'Escola -alguns professors i alumnes de Secundària- tenien un parell de dies de vacances. Ha estat un viatge breu, però molt intens, amb moltes hores manllevades a la son...

També ha estat un viatge un pèl accidentat, des d'un bon principi. Dijous 19 de febrer de bon matí vam sortir de l'aeroport de Menorca amb un vol de la companyia Clickair. En principi no hi havia d'haver cap problema d'enllaços: arribàvem a Barcelona a les 10.05 hores del matí i el vol d'Airberlin cap a Viena, via Berlín, no sortia fins a les 13.35. Ja ens havíem fet a la idea que a l'anada faríem hores esperant a l'aeroport. Ho donàvem per descomptat. Tot d'una d'arribar, però, al panell de sortides vam veure que el nostre vol -l'únic en tot el panell- duia un retard de dues hores. Ho vam calcular: així i tot teníem prou temps... Bastava que a les 19.20 hores fóssim a la capital d'Alemanya per enllaçar amb el vol a Viena. Però qualcú es va entémer que a l'aeroport de la capital alemanya hi havia caos provocat per la neu i que l'hora indicada no era en realitat la de sortida de l'avió sinó l'hora en què se'ns tornaria a oferir més informació sobre l'hora que finalment partiria el nostre vol. Aleshores ja vam començar a posar-nos un pèl nerviosos i vam decidir sortir dels mòduls d'embarcament a fi de demanar més informació al quiosc d'Airberlin. Se'ns va dir que efectivament a Berlín hi havia caigut una nevada molt forta i que no se'ns podia garantir l'enllaç cap a Viena, que era millor que restéssim a Barcelona, que ens proporcionaven un hotel, i que prenguéssim el vol de l'endemà a les 12 del migdia. Vam refusar: agafar aquell vol representava perdre un dia més i, de dies, no ens en sobraven, ja que disposàvem solament de tres jornades senceres de visita a Viena. Vam assabentar-nos que el primer vol de l'endemà cap a la capital austríaca des de Berlín era a les 6.00 del matí, preferíem volar fins a la capital d'Alemanya, dormir-hi un parell d'hores i plantar-nos a Viena de bon matí. Vam arribar a Berlín a les 20.30 hores. Efectivament el vol de Viena ja havia partit. Se'ns va proporcionar nit en un hotel a prop de l'aeroport: Holiday Inn. Mentre que vam esperar el transfer que ens hi portés, mentre que vam arribar-hi i hi vam sopar, es va fer tard. Alguns se'n van anar a dormir que eren les dues de la matinada i ens havíem d'aixecar a les 4.30. Era la primera premonició que durant aquell viatge dormiríem ben poques hores.

Va nevar a Berlín i els camps eren també blancs des de la finestreta de l'avió mentre ens acostàvem a l'aeroport de Viena. Sense berenar però amb energia, a l'estació de tren de l'aeroport van resoldre una qüestió més: volíem comprar un tiquet per al transport públic que ens cobrís aquells tres dies. 13? i escaig, no ho vam trobar gens car... Vam agafar l'S-Bahn. Només eren unes poques estacions fins a Saint Marx i des d'allà cinc minuts a peu fins a l'hotel, que era situat a mig camí entre l'aeroport i el centre de Viena, ideal. En sortir de l'estació el vent gelat vienès ens va tallar les primeres idees endormiscades del matí. Afortunadament ben aviat vam trobar el Gartenhotel Gabriel City. Quan la recepcionista iraniana va entendre la nostra bona voluntat de pagar la nit passada que no havíem pernoctat a l'hotel, va emplaçar-nos a deixar les maletes allà mateix al hall i que ens dirigíssim al menjador a berenar, un berenar certament -i necessàriament- copiós. Les habitacions, netes i polides, eren de tres i de quatre. Cadascú va pagar 100? per les quatre nits. Qui havia dit que Viena era una ciutat cara? Plany general: Menorca ho és molt més.

Teníem concertada una visita als apartaments imperials del Hofburg a les 11.00 hores del matí. Vam prendre la línia 3 del metro -de l'U-Bahn- des de Schlachthausgasse fins a Herrengasse. Les primeres fotografies les vam fer al Burggarten. Després vam visitar la Prunksaal de la Biblioteca Nacional Austríaca. Novament afamats, vam demanar a les venedores de les entrades de la Biblioteca que ens recomanessin un restaurant per dinar al centre: Reinthaler's Beisl, a la Dorotheergasse, una travessia del Graben. S'hi menja molt bé, cuina vienesa, i també és econòmic. Allà va començar el nostre periple gastronòmic: Gulaschsuppe, Wiener Schnitzel, Schweinebraten... Naturalment després de dinar, un bon cafè en un cafè típic vienès. Un dels alumnes, que havia estat vàries vegades a Viena i hi havia fet de guia turístic de visitants espanyols, ens va portar al tradicional Cafè Hawelka, lloc de trobada d'antany d'escriptors, artistes i intel·lectuals. Cafè, tortades i pastissos: Sachertorte, Apfelstrudel.... Ens ho mereixíem i hi vam fer una bona estona, al petit cafè, ple a rebentar, contemplant i fotografiant la clientela, pintoresca i nostrada.

Després del cafè, una passejada pel centre de la ciutat. Encara no havíem tingut temps d'acostar-nos a la catedral, l'Stephansdom. Per a la nit teníem planejat sopar en un Heuriger. Aquest és el nom d'aquest tipus de restaurant celler situat als afores de Viena i del vi blanc i novell que s'hi produeix i s'hi serveix. El primer vespre vam anar fins a Floridsdorf amb el tramvia: Weingut Helm, a la Stammersdorferstrasse. Als Heuriger no se serveix a taula, sinó que cadascú es demana allò que desitja a la barra bufet: porc i més porc, tot i que també xucrut, Knödel de pa i ensalades. I vi, molt de vi: Riesling. El Heuriger més memorable, però, va ser el de l'endemà. En tornar a ser al centre de Viena encara van voler allargar la nit i vam dirigir-nos al barri de marxa de la ciutat, al Bermuda Dreieck, es diu així: Triangle de les Bermudes, al costat del canal del Danubi. Ballaruca i rialles fins a... ben entrada la nit.

Dissabte va començar amb una visita al Palau de Belvedere, situat a prop de l'hotel, amb unes vistes nevades i increïbles sobre la ciutat. Ens vam embadalir contemplant pintures d'impressionistes francesos i de pintors vienesos de finals del segle XIX principis del XX: Kokoscha, Schiele i, com no, Gustav Klimt. El Bes. No debades l'Schloss Bevedere del príncep Eugeni de Savoia és avui la pinacoteca nacional austríaca. Hi vam estar una bona estona al museu, hores, ben bé fins a l'hora de dinar.

Vam dinar al Naschmarkt, al típic mercat del centre de la ciutat, a la Wienzeile, que surt de la Karlsplatz. Alguns vam engrescar-nos a comprar tota casta d'olives a les parades, i de verdures en vinagre: carbassons farcits de formatge, carxofes..., tomàtigues seques hidratades en oli, pa... Alguns ens vam asseure en un estand amb bancs defora i demanàrem vi negre per acompanyar la menjuca i combatre el fred. Mentrestant anàvem contemplant la vida al mercat aquell dissabte migdia. Després de dinar ens vam acabar de dispersar. Un petit grup es dirigí al carrer comercial de Mariahilfe i després féu la volta al Ring amb tramvia. Altres van preferir gaudir una altra vegada de l'ambient en els cafès.

El punt i l'hora de retrobada de tots plegats era l'Stephansdom a les 19 hores. Teníem la intenció de repetir en un altre Heuriger, aquest cop a Grinzing, un poblet situat també als afores de Viena. N'hi ha un darrere l'altre, però nosaltres cercàvem el Heuriger Reinprecht, que sabíem que hi havia música en viu: valsos i polques entre forquillada de rostit de porc i glop de vi blanc. En haver sopat, entre el vi i el fred de Viena que alegra i reviscola, anàvem prou carregats d'energia per repetir nit al Bermuda Dreieck, i vam tornar al mateix local del dia anterior, al Kaktus. Més ballaruca i més rialles! Però compte amb la cartera, al Bermuda Dreieck! Hi desapareixen objectes no exclusivament voladors i desmenteix la visió segura, civilitzada i europea de la Viena imperial!