La lògica de la confiança

La instantània va captar una situació fora d'allò comú, i que en si mateixa ja era còmica. El capità Uribarri, per la seva banda, apareix tot gros i vestit segons la moda militar de l'època, amb els pantalons aixecats a l'alçada del pit i el cinturó ben apretat. El capità dirigia una part de l'expedició republicana que havia d'alliberar les Pitiüses i Mallorca, dues setmanes després del cop d'estat franquista. Una volta alliberada Formentera sense entrebancs, a l'arribar a Eivissa l'expedició republicana havia estat rebuda amb un allau de plom i foc.

La pagesa va vestida tota de negre, amb un davantal blanc, com si cinc minuts abans d'aparèixer davant la càmera hagués hagut de deixar els quefers del lloc, i sortir a la correguda cap al port a saludar els milicians. La pagesa, a jutjar per com té col·locats els peus (sembla que vulgui donar un pas enrere, o girar-se en una altra direcció) i com s'agafa el vel amb la mà esquerre, es troba aparentment incòmode. Incòmode no seria la paraula, tal vegada només fora del seu lloc. Saludar el cap de l'expedició militar que canvia el règim polític de l'illa no és gaire habitual, i segurament ho és menys per a una pagesa eivissenca dels anys trenta. Amb tot, és bastant probable que hagi estat ella qui, amb una broma o un malentès, hagi provocat les rialles de tots i totes les presents a la imatge.

El capità Uribarri, per la seva part, que li treu un pam d'alçada a la pagesa, la saluda efusivament amb la mà dreta, mentre la subjecta amb fermesa del colze, com si temés que l'al·lota hagués de sortir disparada en qualsevol moment.

Ambdós tenen en comú un cert aire maldestre. D'alguna manera, els dos es troben dins el terreny de l'altre, però no del tot. L'altre és igual de desconegut que d'atractiu. Dóna la sensació de veure dues persones que es coneixen en el moment menys apropiat i en el lloc menys adient. Però, així i tot, o precisament per açò, es produeix entre ells una empatia espontània que resulta contagiosa.

La situació que reflexa la imatge té de xocant que no s'adiu gens amb la lògica de la guerra. S'adiu, en canvi, amb la lògica del desentès i de l'equívoc, com una mostra de confiança.

Poc després que aquesta fotografia fos presa, i que els capitans Uribarri i Bayo abandonessin Eivissa amb la intenció de reconquerir Mallorca, les Pitiüses van tornar a caure en mans del bàndol nacional. Si les noves autoritats militars haguessin investigat -i segur que ho van fer- les imatges dels dies republicans, i haguessin demanat a la pagesa que surt a la foto amb la cara descoberta què hi feia allà, ella s'hauria pogut defensar dient que l'havien obligat a sortir. Si li haguessin demanat qui era l'altra pagesa que apareixia a la imatge, també ho hauria pogut dir. Però i si li demanessin de què reien amb tantes ganes, què hauria pogut dir?