Moisés Valera Pons

Com un simple objecte
Com un simple objecte, unes bolles de llenya, poden despertar tants records i sentiments.
Record com si fos avui quan l'avi jugava a n'es joc de la bolla, un joc antic, tradicional i m'atreviria a dir que autòcton, ja que només s'hi segueix jugant a Sant Lluís.
Record tan bé... les seves mans fermes i a la vegada tan serenes a l'hora de jugar i la manera de com llençava ses bolles des de la palma de la mà i fins a les puntes dels dits, llenegant suaument per amollar-les damunt la pista de goma, i com poc a poc arribaven el més a prop possible des boll o teia.
I amb quina paciència i carinyo m'ensenyava a jugar-hi, ajupit en es meu costat, sense ni tan sols sospirar quan em sortia malament, esperant que la propera vegada ho fes millor, quan ho aconseguia... que content que es posava!
Veure jugar a aquest joc és molt polit, però jugar-hi amb l'avi era tot una aventura. A ca nostra, al costat de la seva foto, guardem aquestes velles bolles de llenya, encara que estan esquerdades per el pas de tants d'anys i de tant de jugar-hi, però són l'adorn més preuat.
Hi ha persones a les nostres vides que ens marquen per sempre, i que quan se'n van, ens deixen un poquet de si mateix i a la vegada s'enduen un poquet de noltros, però els records queden per explicar-los als nostres fills i néts.