El do dels golejadors

Ferran Andreu
coordinador del CD Menorca
En aquest inici de Temporada, els "futbolers", estem d'enhorabona. Són nombrosos els partits de Lliga i fins i tot de la Champions, en què els equips han marcat tres o més gols, umbral per ser catalogats de golejades.
Aconseguir que el baló traspassi, entri, és complicat. Obrir defenses tancades superar sistemes defensius, marcatges en zona, reducció dels espais, i altres, per crear ocasions de gol, ja és meritori.
Està clar, que molts equips han aconseguit superar els esquemes defensius i les dificultats per fer entrar la pilota en la porteria contrària i probablement, aço no ha estat per afegir mes davanters, sinó per un augment important de l'efectivitat. Aquest és un feix i la major exigència del futbol actual, que porten a l'esquena els jugadors: aprofitar les ocasions de gol.
No hi ha dubte, que en el joc del futbol, la figura més preuada, és la del golejador, el futbolista que es caracteritza per la seva capacitat de marcar gols. No estic rallant d'un davanter hàbil en el joc dins l'àrea, amb la funció d'obrir i trencar la defensa contrària, això no és suficient. Tots els equips tenen davanters, que gaudeixen de situacions de gol, ocasions tan clares, que sembla impossible desaprofitar-les, gols cantats, a porteria buida? .
Del que estic parlant, no és de crear o rematar les jugades, sinó de la funció de marcar gols, de la feina que dóna victòries, l'especialització millor pagada del mòn del futbol, la dels jugadors que es mouen amb naturalitat en l'àrea, en un entorn hostil, amb les cames castigades per les entrades dels defenses contundents i que tenen la perícia de tenir olfacte de gol.
Es indubtable que la forma de jugar es important, emperò a part del bon joc atacant de tot un equip, són només els davanters de qualitat, els que ofereixen solucions ofensives efectives, i per tenir gol, per estar dotat, per la providència amb la competència de marcar gols amb assiduïtat, hi ha que ser sobretot un magnífic xutador, xutar amb potència i habilitat.
Així, no és estrany, que el llenguatge bèl·lic sigui el que fa referència als golejadors: instint assassí, matadors, estilets, caçadors de gols, "killer", canoner, tanc? .
Fent referència, als xuts molt forts, dits també "cacaus", se'ls anomena "canonades". També, es diu que un davanter "afusella" si xuta amb potència a porteria, només coberta pel porter, o que fa una rematada a "boca de canó", si és molt a prop de la porteria i la fa sense cap mirament. Tirar a gol, col·locar la pilota amb precisió, just al lloc on té la intenció de xutar, és tenir bona punteria.
Moltes són les qualitats que han d'atresorar aquests futbolistes per ser els més cobdiciats del mercat.. Han de combinar bona col·locació, destresa en la rematada, força, brega i combativitat, moviments tàctics, instint i pillada, per ser decisius i tenir una rellevància total.
Com en qualsevol activitat humana, el golejador-rematador perfecte, compta amb qualitats físiques i tècniques, emperò la millor arma és l'habilitat natural, sang freda, decisió ràpida per escollir l'opció de xutar en el moment idoni , amb inspiració.
Cada setmana es veuen als camps de futbol, joves futbolistes que tenen i mostren aquest do, que no hauríem de perdre, sinó adreçar i millorar, com autèntic regal per als seus equips.