La patria de los olvidados [Antonio Toral]

Ed. Artis Pluma, 2008
174 pàgines

Tots aquells que de tant en tant proven d'ajuntar paraules diverses perquè tot plegat agafi, cercant un sentit artístic, una mena de sentit homogeni, la forma del qual hauria de ser, per definició, bell, ja coneixen de primera mà les grans dificultats que açò habitualment comporta. Així les coses, quan Antonio Toral em parlà per primera vegada d'aquesta novel·la, m'explicà que en un principi ell tot just havia de fer les il·lustracions (és prou coneguda la seva vessant com a il·lustrador) que acompanyarien una novel·la que escriuria un amic seu, vaig pensar que es tractava d'un projecte prou atractiu, encara que ple d'entrebancs amagats. Les coses no van anar com se suposava que havien d'anar i Toral es trobà, de cop i volta, amb un munt d'il·lustracions sense text. Després d'un temps de dubtes, decidí que s'enfrontaria amb la pàgina en blanc d'una manera diversa a la que en ell era habitual. Les seves eines no serien, ara, el llapis i el pinzell, sinó les pampallugues intermitents de l'ordinador i un teclat fred i impersonal que no sempre esdevé una bona companyia. Tanmateix, la novel·la que ara es ressenya aquí és el fruit de tots els esforços que Toral va haver de superar per tal de treure endavant un notable debut com a narrador.
Nascut a Barcelona l'any 1963 però radicat as Migjorn Gran des de fa molts d'anys, Toral publica una novel·la que esdevé enormement actual i toca tangencialment tota aquella mena de qüestions que ara roden per les pàgines de tots els diaris respecte dels nombrosos desapareguts que encara hi ha al nostre país des de la guerra civil, la ubicació dels cossos dels quals és, en el millor dels casos, prou dubtosa i feta de dèbils suposicions. Des d'aquesta problemàtica que encara avui pot moure passions enfrontades, tot girant els ulls, des de la ficció, a la difícil i pobre existència de molts membres de la raça gitana a l'Espanya de la postguerra, Toral ens fa partícips de la història d'un hispanista anglès anomenat Victor Foster, el qual s'ha especialitzat en la guerra civil. Foster rep, en els nostres dies, un encàrrec prou estrany per part d'un empresari de raça gitana: haurà de localitzar les restes de la seva família, desapareguda en misterioses circumstàncies l'any 1947, en el decurs d'una mena de brega amb les autoritats del moment. Així, Foster recupera de mica en mica la història d'Eloy Alcaraz, un intel·lectual republicà que presumptament havien afusellat a Guadarrama en el decurs d'aquell mateix any de 1947. No obstant, les vides d'Eloy Alcaraz i la família gitana que cerca aquell empresari estan força més lligades del que ningú no s'hauria imaginat.
Amb un estil directe, amarada d'un llenguatge que gairebé ens fa respirar el mateix aire que en aquella època, la primera novel·la de Toral arriba al lector mitjançant un fil conductor dinàmic que amaga no poques sorpreses i racons ombrívols, plens de paraules tot just mormolades a cau d'orella o fins i tot silenciades. Es tracta d'un text, tanmateix, que finalment ha vist la llum sense les il·lustracions que suposaren el començament de tot plegat, cosa que no deixa de ser també una mica paradoxal i que deixa palès que l'atzar forma una part indefugible de les nostres vides. No obstant, el lector pot veure les il·lustracions a través de la xarxa a:www.lapatriadelosolvidados.blogspot.com