Jornades de protesta

Susana Mora Humbert
Maó
El curs passat, en una de les edicions del nostre suplement, utilitzàrem aquest mateix espai per a parlar del dret a la vaga, dret ostentat per tots els ciutadans. I és que, com ja apuntàrem en el seu moment, aquest ha estat un any de màxima expressió per aquest dret, ja que hem viscut vagues en molts sectors -metges, oficials judicials, mestres, entre molts d'altres-. D'aquesta manera, i per tal de tancar l'any seguint la mateixa dinàmica, ara ens ha tocat el torn a nosaltres, els estudiants. Així, el dimecres 22 d'octubre d'enguany, vàrem protagonitzar ja una jornada de concentració en protesta contra l'aplicació de la reforma universitària, coneguda per a tots, com a Pla Bolonya i contra la conversió de les beques en préstecs. L'esdeveniment va ser trista però justament criticat, ja que la majoria de participants del mateix van demostrar tenir un desconeixement gairebé absolut de l'objectiu de la protesta. Aquesta tindrà la seva continuïtat demà dijous 13 de novembre, data en la que s'ha convocat des dels Sindicats d'Estudiants una vaga general del camp, i als efectes que tot aquell que s'hi vulgui afegir ho faci des del coneixement de la causa, hem volgut dedicar aquestes línies a informar-vos sobre la mateixa.
Pla Bolonya
Nom que rebé el procés iniciat a partir de la Declaració de Bolonya, acord que l'any 1999 a la ciutat italiana de Bolonya varen signar els ministres d'educació de la Unió Europea per a iniciar l'Espai Europeu d'Educació Superior. Es va tractar d'una declaració conjunta que va donar lloc a l'anomenat procés de convergència que tenia per objectiu facilitar un efectiu intercanvi de titulats així com adaptar el contingut dels estudis universitaris a les demandes socials. Tot això conduí a la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, un àmbit en el que s'incorporaren països fins i tot de fora de la Unió Europea i que serviria de marc de referència a les reformes educatives que molts països haurien d'iniciar en els primers anys d'aquest nou segle XXI.
Canvis
Els canvis més importants prevists pel pla de referència són la inclusió d'un sistema europeu de transferència de crèdits, mitjançant el que s'afavorirà la mobilitat estudiantil i laboral en consonància amb l'actual programa d'Erasmus, i tot a través de la convalidació del treball realitzat per l'alumnat fora de l'aula; el sistema de titulacions de 2 cicles fent desaparèixer la diferenciació entre diplomatures i llicenciatures per a passar a tenir el model anglosaxó de Grau i Master; la configuració d'un sistema europeu d'educació i investigació més atractiu a nivell mundial; reduir la despesa pública en educació i lligat a aquest darrer canvi, recapitalitzar la Universitat, recorrent per això a la inversió privada i remodelant el finançament.
Crítiques
Des dels seus inicis, el procés ha rebut crítiques de varis àmbits a tota Europa, per diferents raons emmarcades en la idea que les reformes pretenen una progressiva política de mercantilització del món universitari. Entre altres raons, es destaca el que s'entén com a equiparació pràctica de l'horari estudiantil al d'un horari laboral deguda a l'augment d'hores lectives presencials obligatòries que es requereixen per a aprovar la quantitat de crèdits necessaris. Així, a la reducció de beques i ajudes se li afegeix la impossibilitat d'estudiat i treballar alhora per costejar-se els estudis. Finalment, entre d'altres punts, es critica el canvi de concepte de la formació universitària, ja que passem de la idea de desenvolupar i transmetre coneixements o la del coneixement amb aplicació social a la de formar a treballadors per al món laboral.
Dit això, només ens resta apuntar en aquestes línies, que, des del Xoc us animem a tots a documentar-vos sobre aquest tema, ja que, vagues a part, és un debat que ens incumbeix a tots.