Somriures

Pilar Ainsa Coll i Àngels Mercadal
cooperants del Projecte d'Intercanvi de tècnics i sensibilització de l'EAP-MRPM
L'acceptació de les diferències dels altres constitueix una de les característiques fonamentals dins d'una educació basada en la tolerància i els valors humans.
L'ésser humà en funció de l'entorn on viu té visions del món des d'un perspectiva concreta, nosaltres la tenim des d'occident però quan surts cap a altres indrets, te n'adones realment que la teva es pot ampliar amb la dels altres.
Aquesta és una petita història de convivència i cooperació durant uns quants mesos a Nicaragua, a la part del nord, en una zona d'extrema pobresa, a un poblet de nom Telpaneca, on la verdor de la seva muntanya només arribar et dóna tranquil·litat i serenor. El sentit de comunitat és ben viu i a nivell humà hem pogut comprovar valors que ja hem perdut nosaltres o bé alguns que no hauríem de perdre mai com per exemple, "tenir en compta l'altre".
Treballant amb famílies de fills discapacitats, compartint i vivint el dia a dia on no és fàcil aixecar-te el matí i donar un berenar de "gallo pinto" a la família nombrosa (dona, fills, avis, germans...), anar a conrear a la muntanya caminant a vegades més d'una hora, o que els fills puguin anar a l'escola, tenint difícil els accessos i la mobilitat.
Malgrat tot, és d'admirar la disposició d'aquelles persones per fer-nos l'estada més fàcil, l'acolliment, l'estar sempre apunt per ajudar, sabent compartir, col·laborar i cooperar.
Seran les necessitats bàsiques les que ens fan ser millors com a persones?
A Nicaragua, qui té cotxe el comparteix, dóna "raid", (autoestop) als que no en tenen i sense cobrar-los.
El jove deixa asseure el major en un bus quan no hi ha més places, si un va carregat, el del costat l'ajuda a portar l'equipatge, si un veu que l'altre el mira perquè té gana li regala el seu plat de menjar, si un fa olor de bestiar, l'altre ho aguanta perquè entén que és el seu treball, si tu demanes i jo penso que necessites et dono un parell de monedes perquè t'ajudin a passar el dia; que no trobes el carrer, no et preocupis que t'acompanyo ? i molts més exemples es podrien esmentar.
En la nostra estada a Nicaragua hem vist entorns, persones i fets diferents, però el que realment hem pogut percebre és la igualtat que ens abraça.
No volem tots un futur millor? Així hem de participar-hi tots plegats. Al 1996 en Delors i altres, parlaven dels quatre pilars de l'educació: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser. Sense ser pessimistes creiem que no estem fent grans avanços en aquest aspecte. Sí que molts volem canviar però volem realment aprendre a conèixer, fer, conviure i ser?
El retard mental és una de les discapacitats més freqüents en la nostra societat i en la d'allà també; tindrà noms diferents en funció de la seva existència segons la cultura. No totes les persones amb retard mental formen part d'un grup homogeni, però a vegades no els hi queda més remei que conviure-hi.
Com a professionals hem après moltíssimes coses en relació a com entendre les persones amb discapacitat.
A l'associació de pares i mares de fillets i filletes amb capacitats diferents, Los Pipitos, ens n'han donat exemple.
L'alegria dels pares en descobrir les habilitats dels seus fills, aquells ulls ben desperts i alegres, les ganes d'aprendre, la motivació, la descoberta i el camí del treball conjunt. Aquesta associació cada vegada té més reconeixement per part de les institucions del poble gràcies a l'empenta de la cooperació.
Les famílies s'esforcen pels seus fills; aquell fillet que quasi no es movia ara va de grapes i es posa dret, el que no podia sortir de casa ara té una cadira de rodes per poder desplaçar-se, i els pares tenen més eines per tractar els seus fills.
Ai! Nicaragua nicaragüita... Què més polit arribar a aconseguir gaudir de les coses senzilles de la vida, no és la clau de la felicitat?
La riquesa està en el que un és i no pas en el que un té.
Creiem que la nostra experiència amb Els Pipitos - Telpaneca a Nicaragua ha estat una font d'aprenentatge inesgotable, tant plena de diversitat com el cabdal de l'aigua del riu Coco que raja a vegades per on pot, i altres per on vol?
Per a nosaltres, un dels millors regals que et pot fer un infant discapacitat i sobretot quan has treballat amb ell és un somriure dolç, natural i ple d'alegria.