Enka Alonso, actriu i professora d'Iniciació al Teatre

FITXA Som n'Enka Alonso, una loca del teatre i de l'actuació en general, ferrerienca de cap a peus i, darrerament, una de les persones que més visiten els aeroports de Madrid, Mallorca i Menorca? afortunadament. Les altres passions de la meva vida? Entre d'altres, la dansa, la literatura, les platges de Menorca i la paella de la meva àvia Isabel.

RAQUEL MARQUÉS
Ciutadella
Els personatges ajuden l'actor a conèixer-se millor?
Un actor està contínuament jugant amb les seves emocions, amb la seva imaginació, amb els records... Açò implica un cert domini d'un mateix i un coneixement progressiu del nostre món interior. És necessari conèixer-te a tu mateix per poder analitzar, per exemple, quines són, a nivell interior, les diferències i similituds que hi ha entre tu i el personatge que estàs construint. I sí, cada personatge t'obliga a fer una introspecció i, moltes vegades, et descobreix parts de tu mateix que no coneixies.
Teatre o cinema?
A mi m'agraden molt els processos més o manco dilatats, és a dir, m'agrada assajar, anar descobrint poc a poc a través de la interactuació amb els altres companys, com és el personatge, què vol aconseguir a cada moment concret..., i açò només t'ho permet el teatre. Al cinema i, sobretot, a la televisió, no hi ha temps i has de ser molt ràpid a l'hora de donar un resultat. Però açò té una part molt positiva i és que guanyes molta agilitat i aprens a reaccionar ràpid davant les directrius del director. Cada àmbit (teatre, cinema i televisió) té el seu encant particular.
Què fa una ferrerienca a "Llàgrima de sang"?
Gaudir molt de cada moment i aprendre moltíssim! La veritat és que he tingut molta sort. Vaig fer una prova a Madrid amb Carmen Utrilla i una setmana després vaig volar a Palma per fer una segona prova amb Humberto Miró i Lydia Sánchez. Dues setmanes després em van cridar per dir-me que el personatge de na Maria era meu i vaig fer la maleta ràpidament (riu). Na Maria és un bombó com a personatge. És molt desperta, molt impulsiva, i açò em permet jugar molt amb ella. Poc a poc anirem veient la seva evolució i ens deixarà amb la boca ben oberta en més d'una ocasió. "Llàgrima de sang" suposa moltes coses bones per a mi, però sobretot, l'oportunitat d'adquirir experiència en televisió i la possibilitat de formar part d'un equip fantàstic (en el qual hi ha molta gent de Menorca!). Em sento molt afortunada.
Per què li agrada interpretar la vida dels altres?
Perquè em permet imaginar, sentir, fer i dir coses que jo mai faria i diria? Tota aquesta màgia de l'actuació me té ben enganxada.
Els colobrots són nocius per a la salut?
Clar que no! (riu), l'únic nociu per a la salut que hi ha ara mateix a la televisió són els realities.
Què té a veure la Filologia Hispànica amb l'Art Dramàtic? És que a vostè li varen dir allò de: "Enka? fins que no et treguis una carrera seriosa, no podràs anar a estudiar teatre?"?
Més o manco? (riu), a ca meva sempre li hem donat molta importància a la formació. De fet, jo he estat molt bona estudiant i estic tan enganxada a l'estudi que sempre que puc faig algun curset que m'interessa. Per què Filologia Hispànica? Perquè sabia que sortiria amb un títol universitari i que estudiaria molta literatura dramàtica. De fet, vaig escollir la Facultat d'Alcalà de Henares perquè hi havia una companyia de teatre i moltes assignatures de pràctica teatral. Els dematins els passava a la facultat i els capvespres anava a Madrid a l'escola d'interpretació Bululú, que és on faig feina ara com a professora. La veritat és que açò no hauria estat possible sense els meus pares. Ells m'han inculcat aquesta necessitat de formar-me i superar-me contínuament, i els estic molt agraïda per la impagable ajuda i el suport que sempre he rebut per part d'ells.
Com a professora: als seus alumnes els hi diu allò de que "la fama costa"?
No, directament els dic que no pensin amb la fama, que pensin únicament en estudiar, en formar-se, que siguin feiners, que siguin valents i, sobretot, que no perdin mai la il·lusió.
El 2009 s'estrena a un llargmetratge "Pruebas" de Jaime Bartolomé. Per què hauríem d'anar al cine a veure aquesta pel·lícula?
Perquè en Jaime (i tot l'equip) ha invertit hores i hores de feina, caps de setmana, dies festius i no festius..., per acabar-la. Perquè, sense comptar amb un pressupost digne, s'ha fet una feina digníssima i de gran qualitat. I perquè confiï plenament en el talent de Jaime Bartolomé i de tots els actors que hi hem participat.
Què en pensa del somni "hollywodenc"?
Que és açò: un somni?
De petita volia ser?
Un altra persona, açò segur (riu). Sempre he tingut molt clar que el meu futur estaria vinculat amb l'actuació. No tenc records que no tenguin res a veure amb la interpretació, la música, la dansa? De fet, vaig estudiar nou anys de música a l'Escola Clau de Sol de Ferreries i aquella llarga experiència va marcar molt el meu futur artístic.
La darrera pel·lícula que ha vist.
"Vicky, Cristina, Barcelona". No és una de les pel·lícules més brillants de Woody Allen, però és entretinguda i Penélope Cruz me va sorprendre gratament.
Una actriu que per a vostè sigui un referent.
M'encanten Blanca Portillo i Adriana Ozores. Jo quan sigui gran vull ser com elles?
"A Cor Obert" acaba demanant-li als entrevistats que somiïn. En el seu cas, amb quin director li agradaria treballar i per què?
Seria absolutament lògic que respongués que m'encantaria treballar amb Almodóvar o Amenábar, però ara mateix penso més en alguns directors de gran talent que conec i que sé que tenen un futur prometedor, com Miguel Bosch de la productora "Un lloc, un món", Jaime Bartolomé, Maya Malonda, Elías León Siminiani? Per altra banda, vos diré un secret: sempre he fet teatre a Madrid i ara tenc moltes ganes de fer teatre en menorquí?