T'he dit... (agafa una metralleta i escata uns quants nazis)... que no em diguis Júnior!

Fernando Sabino Seguí
Ja ja ja jaaaaaa...Aquesta escena i moltes d'altres entre Harrison Ford i Sean Connery van ser el plat fort de la tercera part de la trilogia dedicada a Indiana Jones, que Steven Spielberg i George Lucas van crear als anys 80 i que ara revisitem amb motiu (tot i que sempre hi ha motius suficients) de l'irrupció de l'esperada quarta part, aquests dies als cinemes de tot el món. 'Indiana Jones y el Templo Maldito' i 'Indiana Jones y la Última Cruzada' van seguir, per diferents camins, l'estela deixada per 'En Busca del Arca Perdida', a la qual vam donar un bon repàs la setmana passada. Tanquem la paradeta, que la vida segueix (snif, snif...). Aquest és elCulturàliad'en Tapón, del xarrupet de cervell de mico, d'en Henry Jones Sr., del Sant Grial...Amics incrèduls, tornam als anys 80, de la mà d'Indy i els seus amics...Seguiu-me! Conec el camí! (Marcus Brodydixit).
Òbviament, una obra mestra com 'En Busca del Arca Perdida', tan rodona i envoltada del seu particular aire de perfecció, era impossible de repetir. Afortunadament SiL (Spielberg i Lucas, of course) ho van saber veure i van crear un cop d'efecte magistral, segons la meva opinió. Van optar per regirar personatges, arguments i situacions i, per una altra banda, enfortir les essències del personatge principal, totemitzant l'arqueòleg i convertint Indiana Jones, el seu fuet i el seu barret en icones cinematogràfiques per a la posteritat. Prova d'això són les paraules d'Spielberg afirmant que, juntament amb el tauró de 'Jaws' (1975) i 'E.T.'(1982), Indiana Jones és el personatge al qual basta la seva ombra per a reconèixer-lo. Faltaria plusss...
A Spielberg sembla que no se li oculti cap secret del cinema d'aventures. Serveix l'espectacle, combinant amb saviesa els elements clàssics de l'acció, l'embolic i l'humor. Això es nota en la primera mitja hora de 'Indiana Jones y el Templo Maldito', una nova síntesi del gènere d'aventures i, a la vegada, del cinema del propi Spielberg. La muntanya de Paramount Pictures treu el cap al gong del Club Obi-Wan (de què em sona?.) de Shanghai i Willie Scott-Kate Capshaw ens ofereix una divertida parodia del musical estil Berkeley amb un 'Anything Goes' de Cole Porter versió...txino-mandarí!! D'una cosa a una altra en segons...baralles, persecucions, accidents i sorpreses fins que han passat dues hores delirants. És una pel·lícula que diverteix moltíssim com a esbojarrada cinta d'aventures que és, plena de pura fantasia i inversemblança.
Tot i el virtuosisme desenvolupat, aquesta segona entrega és considerada l'ovella negra de la trilogia. Es viatja poc, no hi ha nazis i l'objecte que s'ha de cercar és poc conegut, una còdol màgic. El culte Thuggee a la deesa Kali van oferir una trama fosca i subterrània, que SiL va saber equilibrar amb un desplegament d'infantilisme. L'irregularitat del film, que existeix, beneficia la mescla de fascinació i riure amb que Spielberg afronta la saga. També es considerada la més maleïda de les tres; ni Kate Capshaw va triomfar (tot i que en lo personal ho va clavar: des de llavors és la senyora Spielberg...ja! nyatera!), ni el petit Tapón- Ke Huy Quan, tot i formar part de 'Los Goonies' (1985), va arribar gaire lluny...sigh...
I, de-buenas-a-primeras, ens trobem a l'any 1989! Ja s'ha consolidat el fenomen i els fans demanen més...I s'arriba a la lògica conclusió de la trilogia. Tothom pensa, més o menys el mateix; és a dir, que sigui el darrer episodi...Ningú vol sentir a parlar de substituts, ni de 'spin-off', ni res semblant, tot i que la sèrie televisiva sobre l'Indiana Jones post-adolescent no va sortir malament del tot...Curiós que s'hagin esperat 19 anys, per a veure pre-jubilacions i fills. Molts radicals lliures (me, myself & I), pensen que l'únic fill possible és el propi Indy. 'Indiana Jones y la Ultima Cruzada' suposa, probablement, l'aparició secundària més celebrada de la història del cinema: Henry Jones Sr. o el que és el mateix, el senyor Sean Connery. En el nombre del padre...
Estava clar que SiL van utilitzar aquesta darrera creuada per a finiquitar la trilogia, no fos cas que s'esgotés la fórmula que tant bé havia funcionat. La pel·lícula reprèn l'estil del primer film, en el sentit que la recerca del Sant Grial es converteix en el 'no-va-más' de les recerques...i amb els nazis pel mig! Idèntic ritme, idèntica imaginació i més equilibri que en la segona entrega, però s'afegeix un sentit de l'humor més calibrat, que es manifesta amb la relació pare-fill i amb 'gags' sublims, com l'autògraf de Hitler o l'abatiment d'un avió enemic mitjançant gavines acollonides per un paraigües.
Però s'hi han d'afegir altres escenes hilarants que, no només converteixen aquest film en el més simpàtic de tots, sinó que alimenten encara més la llegenda del personatge. En el pròleg podem veure a un Indiana Jones adolescent, encarnat pel desaparegut River Phoenix, a l'any 1912 conquerint la seva primera troballa: la Creu de Coronado i oferint un episodi tan vibrant com revelador. Descobrim d'on ve la passió d'Indy per l'arqueologia, la seva fòbia per les serps, el tall sota el llavi inferior (meravellós intercanvi metacinematogràfic amb la realitat, és a dir, justificar l'autèntica ferida que va patir Harrison Ford de jove en un accident de trànsit), el malnom d'Indiana (era el gos del seu pare, com també era el gos de George Lucas) i, moment d'èxtasi, d'on ve el barret i la tècnica amb el fuet. Brutaaal...
Cadascuna de les mirades benhumorades de Sean Connery val un potosí, no hi ha dubte. Tot i ser només 12 anys més gran que Harrison Ford, borda el paper i el caràcter contestatari del Jones pare li dóna la rèplica perfecta a Indy. 'Nunca hablabas conmigo', li deixa anar Ford. 'Bueno, es que no fuiste interesante hasta que cumpliste los 19' li torna Connery...jua...jua...jua...Marcus Brody (el desaparegut Denholm Elliot) i Sallah (John Rhys-Davies, també Gimli en una altre trilogia del copón: 'El Señor de los Anillos') també tornaven a la sèrie, acomiadant-se per la porta gran (concretament la de Petra a Jordània) i alimentant el caràcter redemptor d'aquesta entrega i la mitologia exclusivament cinematogràfica d'aquest grandíssim personatge que és Indiana Jones. Insisteixo, l'heroi per excel·lència i el personatge favorit d'un servidor i de milions d'incrèduls més.
A tanta felicitat que m'ha donat Indy... Moltes Gràcies... Hala! Me'n vaig a dinar! Avui toca sopa d'ulls i escarabats cruixents...mmmmm...Bon profit, incrèduls... Ha, ha, ha, haaaa...
Un cop eixugades les llàgrimes d'alegria, em salta plorera pels e-mails rebuts...culturalia@menorca.info... McFly? (toc toc) ¿Hay alguien en casa? Fins a la setmana que ve, incrèduls.