El canvi climàtic, una amenaça per al desenvolupament mundial

Fons Menorquí de Cooperació
Ferreries
Cada any el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD) edita l'Informe sobre Desenvolupament Humà per tal de posar de manifest els nivells de salut, d'educació, d'ingressos econòmics i de benestar que tenen els diferents països del món. L'informe de 2007 està dedicat al canvi climàtic i posa de manifest les serioses conseqüències de l'escalfament global sobre el desenvolupament mundial. Entre elles destaquen:
- L'augment de les sequeres, les altes temperatures i els patrones irregulars de precipitació deixarà 600 milions de persones en risc de desnutrició.
- D'aquí al 2080, a 1.800 milions de persones més els hi faltarà aigua
- Els 332 milions de persones de les zones costeres es veuran obligats a desplaçar-se a causa de les inundacions i turmentes tropicals.
- Els 400 milions de persones estaran en risc de contreure paludisme
La lluita contra el canvi climàtic
El PNUD aposta per fer front a aquesta situació a partir de dues vies d'actuació: limitar l'augment de les temperatures durant el segle XXI a menys de 2º per sobre dels nivells preindustrials i facilitar l'adaptació dels països amb menys recursos.
Com reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle?
L'informe planteja la necessitat de desenvolupar una sèrie de polítiques públiques encaminades a crear sinergies entre la seguretat climàtica i les polítiques energètiques. Entre aquestes destacarien les següents:
- Fixar un preu per a les emissions de carboni
- Regular de manera més exigent i estricte les emissions del transport, construcció i electrodomèstics.
- Donar suport al desenvolupament del subministrament d'energies amb baixos nivells d'emissions de CO2
- Cooperació internacional en la transferència de recursos i tecnologia
Com afavorir l'adaptació als països amb menys recursos?
El canvi climàtic suposa un repte per a tots els països del món, però és evident que els països del sud són més vulnerables als seus efectes, ja que no disposen dels recursos necessaris per donar-hi resposta. Fins el moment s'hi han destinant 26milions de dòlars, l'equivalent a que es gasta Regne Unit en una setmana en defensa contra inundacions.
Per tant, caldria, segons l'informe:
- Finançament addicional per a infraestructura de protecció contra el clima. Es proposa que els governs del Nord aportin 86.000 milions de dòlars d'aquí al 2015.
- Major suport internacional per a la formació de capacitats a l'Àfrica subsahariana per a la vigilància del clima i millor accés públic a la informació meteorològica.
- Incloure l'adaptació dins les estratègies de reducció de la pobresa i desigualtat extrema.
La responsabilitat de cadascú
"Si els habitants del món en desenvolupament haguessin generat emissions de CO2 per càpita al mateix ritme que els habitants d'Amèrica del Nord, es necessitaria l'atmosfera de nou planetes per fer front a les conseqüències".
Aquesta frase de Kevin Watkins, director de l'informe, serveix per il·lustrar la idea de que són els governs del Nord els que han d'iniciar amb més rapidesa les reduccions més profundes, ja que són els que tenen la responsabilitat històrica, deixen una petjada ecològica més profunda i, a més, tenen la capacitat tecnològica i financera per fer-ho.