Els llibres perduts d'Alexandria (I)

I.E.S Joan Ramis i Ramis

Maó

Corria l'any 391, el patriarca Teòfil d'Alexandria amb tota una gernació moguda pel fanatisme i la ignorància destrueixen les darreres relíquies de la Gran Biblioteca d'Alexandria tot culminant, així, una sèrie d'espoliacions, saqueigs i altres danys provocats per guerres i conflictes. La humanitat sencera va perdre un gran tresor en dades, observacions, tractats tecnològics i peces de literatura, un tresor custodiat dins la biblioteca més gran de l'antiguitat fins on arribaven obres de tot el món conegut, una ciència que tardà segles i segles a ser refeta i una literatura que es va perdre per sempre més.

Sens dubte, va ser un dia trist per a la cultura en general i la literatura en concret. Se sol dir que la història és la mestressa de la vida i, d'aquest fet, n'hem de treure lliçons. Quotidianament deixam que els llibres agafin pols a les nostres biblioteques i prestatges de casa, passam per davant seu i els ignoram; en certa manera, els anam perdent ja que, tot i que tenim tot aquest patrimoni, el tenim oblidat i no és nostre car mai l'hem llegit i, per tant, tot es queda amb uns fulls impresos que no diuen res.

El meu objectiu és recuperar, a través d'aquesta secció que avui obr, tots aquests llibres, convidar-vos a agafar-los i gaudir-ne una estona. Parl sobretot d'aquell conjunt d'obres que, per la seva importància i transcendència, catalogam amb el nom de clàssics. Tal vegada, parlar d'uns textos que se'ns presenten als manuals de text d'una forma poc didàctica pugui semblar una tasca avorrida o llegir alguna cosa escrita fa més de cent anys no tengui cap sentit als nostres dies. Però realment es tracta d'una fascinant aventura gràcies a la qual s'aprenen coses que, sense haver-nos-hi ficat, mai no haguéssim descobert.

Per estrany que es faci, la in­fluència d'aquestes obres no arriba només a la literatura posterior: arriba molt més enllà, fins a les nostre vides. Sí, realment aquest clàssics han penetrat dins la nostra cultura i dins la nostra vida quotidiana d'una forma inimaginable. Si trobam aquestes relacions, llegir clàssics se'ns pot fer més atractiu i apassionant, un retrobament amb la persona humana, la seva cultura i, al cap i a la fi, amb nosaltres mateixos ja que conèixer els escrits del nostre passat és conèixer una part de nosaltres que teníem a les fosques, i a això, ja convidava l'Oracle de Delfos amb la seva màxima: "Coneix-te a tu mateix".

Aquesta aproximació tan subjectiva ens farà endinsar-nos d'una forma tal dins el text que després ja serà nostre d'una manera en què veurem clara la magnitud, la força i la vitalitat dels clàssics. I, després d'això, serà difícil no estimar-los com a una joia que no sols és nostre, sinó de tota la civilització.

Per tot això, crec interessant fer un breu recorregut a través dels clàssics de la literatura occidental des de la Grècia del segle VIII aC fins al segle XIX mateix. Fent camí junts, trobarem el sentit d'aquestes obres i ens les farem nostres per tal que no es perdin i siguin només pura matèria acadèmica. Un recorregut que ens portarà per l'èpica grega d'Homer, per la narrativa d'Ovidi, l'èpica i la lírica hebraica de la Bíblia, el viatge escatològic de Dante, el drama de Shakespeare... Tot això, i encara que sembli un projecte massa ambiciós per a uns articles tan breus com aquests, ho intentaré complementar amb la projecció de totes aquestes obres dins les lletres i arts catalanes amb la citació de traductors, autors i artistes com a elements de difusió d'aquestes obres. Per exemple, parlar de l'Odissea en català és parlar de Carles Riba i de la seva traducció, no sols d'Homer sinó del famós poema de Kavafis, Ítaca i, per curiositat, de la versió musicada de Lluís Llach.

Això és un intent d'un jove estudiant per fer presents els clàssics dins de la societat, una crida en la nit per a difondre les grans lletres, perquè no siguin volums decoratius dels nostres prestatges sinó fonts d'aventures i coneixements: no pàgines plenes de tinta sinó lletres vives, plenes de passió i significat. Un clàssic és un element perdurable la lectura del qual ens servirà al llarg de la vida i, per molt complicada i feixuga que ens pugui semblar, si es fa amb pausa i tranquil·litat, serà un record que sempre portarem dins el cor.

És un camí ple de pedres i corbes perilloses, que sols a poc a poc podem caminar, un camí que pot semblar no tenir finalitat però del qual hem de treure totes les experiències i coneixences que ens dóna. Un camí que no sembla fet per a fer-lo sol per la seva magnitud i transcendència; així doncs, m'hi acompanyes?