Torrellafuda Unix Gala: una estrena d'èxit al Concurs de Raça Frisona

La gran triomfadora de la nit del dissabte a la nau municipal d’Alaior és un dels dos-cents caps de bestiar del lloc de Torrellafuda, que menen l’amo Cristòfol Moll Taltavull i madona Rita Taltavull Taltavull, els pares d’un jovenívol ramader de 20 anys, Ignasi Moll Taltavull, que és la quarta generació de la família al referit lloc. «La meva família hi és des de 1942, primer va ser son pare de la meva s’àvia, després s’avi, mon pare fa vint-i-cinc anys que és l’amo i el següent esper ser-ho jo», assegura n’Ignasi, que ajuda els seus pares en les feines del lloc juntament amb un missatge, un amic seu que també té vint anys.

N’Ignasi assegura que fer feina de pagès, de ramader representa «molta feina, molt de sacrifici, és una feina de cada dia durant els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any», donat que de tota la cabana del lloc en munyen 130 vaques per fer quallada que venen a l’empresa Quesería Menorquina. Quant al futur del sector primari, el ramader de la Vaca Gran Campiona afirma que «està un poc complicat, és la veritat, cada vegada hi ha menys gent que vulgui fer tantes hores de feina, és un sacrifici molt gros, però l’hem de mantenir perquè és lo millor que tenim».

Millor Criador

Un altre triomfador d’aquesta darrera edició del Concurs Morfològic de Bestiar Boví Frisó de Menorca ha estat Pedro Marquès Fedelich, de 47 anys, l’amo des de fa devuit anys del lloc de Binillobet, as Mercadal, donat que ha repetit per setena vegada consecutiva com a Millor Criador, és a dir, des de 2017 i fins a enguany, exceptuant les dues edicions no celebrades a causa de la pandèmia de covid-19. A més, els cinc anys anteriors també va tenir una participació destacadíssima: dos Millor Criador (2013 i 2015) i tres segon Millor Criador (2012, 2014 i 2016). «Durant aquests anys hem anat fent una bona feina i mos treu el profit. És el resultat que tenim d’un bon grup de vaques. Enguany he duit onze animals, vuit vaques, dues vedelles petites i una brava. Gràcies a la puntuació dels cinc millor animals hem aconseguit 88 punts, la màxima puntuació d’un total de 100», assegura.

Per altra banda, en Pedro i la seva esposa Laura Palliser Allès, que és la madona del lloc, es dediquen a l’elaboració de formatge a més d’organitzar visites al lloc per donar a conèixer la seva feina. «Sobrevivim un poc perquè mos hem cercat la vida, hem tret una marca de formatge pròpia des de 2010, amb venda directa a la finca, l’estiu ve molta gent, turistes, estem en un punt estratègic, tenim dues entrades al lloc des de la carretera general i també pel Camí d’en Kane. A més, fem visites per mostrar la feina que costa fer aquest formatge i així conscienciar la gent que el valor afegit que volem donar al formatge és el preu que es paga» assenyala.

«Els que vivim del camp no perdem la il·lusió, es veu amb la gent jove que participa en el concurs. Quant al futur del camp, si l’administració no mos dona suport com ho hauria de fer, mos veurem obligats a tancar», conclou Marquès.