La Mola. Estacio d'Investigació Jaume Ferrer

La Mola. Estacio d'Investigació Jaume Ferrer | Javier Coll

Mercè Pons28/04/16 0:00
TW
0

Diuen els experts que només es coneix un 10 per cent del mar, i que se sap més de la cara oculta de la Lluna que del fons marí. Menorca està contribuint amb el seu granet de sorra a aquest coneixement científic. I és que treballar des de l'àmbit local també té una aplicació universal en investigació marina. I més si aquesta labor es fa en unes aigües privilegiades i un laboratori que es troba a només 50 metres de la mar. Els experts així opinen de Menorca.

L'estació d'investigació Jaume Ferrer de La Mola compleix cinc anys i les seves aportacions científiques han permès que les administracions confiïn de nou en la seva tasca i apostin per consolidar els projectes que s'estan desenvolupant des d'aquest indret.

L'estació Jaume Ferrer ha centrat esforços en projectes de monitoreig, perquè «no podem conèixer si no observem», assegurava ahir el director de l'Instituto Español de Oceanografía, Eduardo Balguerías, des de la mateixa estació. Aquest treball es desenvolupa a partir d'uns equips fondejats que donen informació de salinitat, corrents i temperatura a temps real, així com amb fotografies subaquàtiques.

Els tres investigadors que han treballat al centre han pogut fer un seguiment de les algues invasores que, en alguns casos han ampliat àrees de distribució tant en fondària com en capacitat. A més, s'ha pogut restablir un alga, la cystoseira barbata, que havia entrat en regressió dins el port de Maó per contaminació, cap allà els anys 70. Però seguia existint a Fornells. I gràcies a aquesta presència, s'ha pogut regenerar de nou a la zona de Maó.

S'ha fet un seguiment dels blancalls, és a dir, les clapes que produeixen els eriçons sobre la comunitat d'algues, a més de fer un monitoreig de les comunitats pesqueres amb programes per reduir l'impacte de les xarxes de rossec sobre el fons marí.

L'estació Jaume Ferrer va estar també molt atenta a les tasques de dragat del port de Maó. I ara, el director balear de l'IEO, Enric Massutí, declara que l'abocament del material no ha tingut efecte sobre el medi marí.

Massutí no dubta en ressaltar la cartografia del Canal de Menorca que ha permès la seva declaració com a LIC. Ara, possibilitarà el desenvolupament d'un pla de gestió per tal de conservar el medi natural i compatibilitzar-lo amb l'activitat humana.

[Lea la noticia completa en la edición impresa o enKiosko y MásoMy News]