De dreta a esquerra, Jordi Orfila Mascaró, la seva filla Merxe Orfila Bagur i la seva parella, la seva cunyada i germà

De dreta a esquerra, Jordi Orfila Mascaró, la seva filla Merxe Orfila Bagur i la seva parella, la seva cunyada i germà | Javier Coll

Laura Bañón18/04/16 0:00
TW
1

Alaior va retre aquest diumenge homenatge a Jordi Orfila Mascaró pel seu compromís amb la glosa i el cant, en un acte emotiu celebrat a la Sala de Cultura Sant Diego. El reconeixement ha estat impulsat pels glosadors del poble, encapçalats per Toni Rotger i Jaume Llambías, diverses entitats ciutadanes com el CEL i l'Ajuntament. L'acte de tribut al veterà sonador, pel seu compromís amb la tradició cultural menorquina, comptà amb les actuacions de la Rondalla d'Alaior, la Coral Canticus i els Glosadors d'Alaior. Els organitzadors destacaren de l'homenatjat el fet de tractar-se «d'un home senzill, honrat, bona persona i amant indiscutible de la tradició cultural menorquina». A l'acte assistí la batlessa Misericordia Sugrañes i membres de la Corporació.


Un home d'arrels

Jordi Orfila Mascaró va néixer el 2 de setembre de 1928 a Alaior, al carrer Ses Núvies, i va ser el quart de vuit germans. Al poc temps de néixer, juntament amb els seus pares, es traslladà a viure a Can Seny i als quatre anys començà a anar a l'escola de Binixíquer Vell. Al cap de pocs anys, tota la família se'n va anar a viure as Borrassos Nous i seguidament s'instal·laren a Alaior, primer al carrer des Regaló i llavors a sa Costa des Pou.

Als dotze anys, començà a estar llogat a diverses finques: Torresolí Nou, Biniac, l'Argentina, Biniac Vell, s'Estància de Binixems i finalment a Santa Eulàlia de Baix. Als vint anys, realitzà el servei militar a infanteria, primerament destinat a La Mola i seguidament a la caserna de l'Esplanada de Maó.

L'afició a la música, i especialment a la guitarra i a cantar, li ve de jovenet, de quan li van ensenyar uns acords, i posteriorment va aprendre de forma autodidacta. Fins i tot va arribar a tocar amb la Banda de Música d'Alaior el bombo i els platerets.

Quan va estar a s'Estància de Binixems, en un ball de la casa, va conèixer a Maria Bagur Seguí, qui al cap de vuit anys seria la seva esposa. Juntament amb Maria, van participar en diversos grups folklòrics d'Alaior, ella ballant i ell cantant i tocant el llaüt. La seva feina principal va ser de transportista, primerament amb un carro i un cavall, amb el qual portava branques i després com «suquer», buidant «pous moures i femers» i també com a transportista en general. El matrimoni va tenir a la seva única filla Merxe Orfila Bagur, que ha seguit l'afició paterna per la música i que ahir acompanyà el seu pare en l'homenatge .

En referència al glosat a Cas Hermanos, va ser el primer lloc on Jordi Orfila va acompanyar els glosadors amb la seva inestimable guitarra, sonant les porgueres. Des d'aquest mateix moment, va participar en aquest glosat durant més de quaranta anys, que es realitzava el dissabte de carnaval. Gràcies a la seva afició per cantar, també ha participat diversos anys a la Coral del Centre Cultural d'Alaior (avui Coral Canticus), actuant per tota Menorca i també en algun concert fora de l'Illa.