Una història de 70 metres de longitud

Aquest refugi medeix uns 70 metres de llargària i té una profunditat de vuit metres des del nivell de la Plaça. Sembla que les obres s'iniciaren l'any 1937.

Toni Roca, mestre de paret, fou el cap d'obres del refugi, així com també dels "blocaos" per a la defensa de Sant Tomàs. Els obrers que feien feina en la construcció d'aquests "blocaos" havien de treballar obligatòriament i gratuïta unes dues hores diàries en la construcció del refugi.

Comptava amb dues entrades, una al Pla de l'Església i l'altra situada a Sa Plaça. El mètode de construcció fou picant a mà i amb la tècnica d'explosió de barrobins mitjançant dinamita, fent forats dins les roques i posant explosius per rebentar la pedra.

El túnel comptava amb llum de gas i no fou gairebé mai emprat. El refugi fou tapiat i només es deixà un registre d'entrada. I no ha estat fins febrer de 2012 quan el batlle, Pere Moll, va baixar al túnel mogut pels records de quan era un fillet.

Moll assenyala que s'està redactant un projecte d'activitat per tal de convertir l'indret en un espai de visita. El batlle assenyala que l'objectiu és fixar un horari de visites i museitzar el refugi amb la incorporació de cartell informatius.

També estudien la possibilitat d'incorporar una projecció d'imatges de la guerra o un relat de dos ciutadans del nucli que coneixen la història del túnel i que han estat els encarregats de posar llum històrica a aquest indret que fins el moment havia estava a les fosques.