"Em sorprèn la facilitat que tenen els xinesos per dormir a qualsevol lloc"

El passat mes d'agost, Montoya va arribar a Shenzhen i, des de llavors, treballa al departament de disseny d'interiors de la companyia. El menorquí viu a un districte anomenat Loggang District, on no és habitual trobar una persona occidental i, a vegades, es sent observat. Tot i així, el jove arquitecte es troba a gust a la Xina i, en principi, té previst quedar-se al país durant un o dos anys, segons explica.

La seva primera experiència a l'estranger va ser a Dublín ¿Quan va marxar cap a Irlanda?
El dia 12 de maig de 2012. Vaig acabar la carrera d'Arquitectura al novembre de 2011 i des d'aquell estiu havia estat buscant feina a l'estranger. Al gener vaig fer una entrevista per dur a terme unes pràctiques a Suïssa i va ser llavors quan em vaig adonar que les meves opcions futures serien més elevades si millorava el meu anglès. Les expectatives de trobar una feina fora d'Espanya a curt termini anaven minvant i per això em va decidir a buscar altres opcions per marxar a l'estranger. Finalment, vaig optar per anar a Dublín a estudiar anglès. La veritat es que sempre m'havia fet il·lusió viure fora d'Espanya durant uns anys. Crec que es pot aprendre molt coneixent altres països, cultures i formes de viure.

Per què es va decantar per Irlanda?
Principalment per dues raons. En primer lloc, perquè una amiga havia estat allà dos anys i em va recomanar l'escola a la qual ella havia estudiat. En segon lloc, pels preus. Vaig veure que a Anglaterra eren molt més alts que a Irlanda. Així, pel mateix preu que a Irlanda vaig estudiar dotze setmanes, a Anglaterra només hagués pogut estudiar sis setmanes.

Durant quant de temps va estar a Dublín?
Tres mesos. Vaig fer un curs intensiu d'anglès. Entre les classes, els deures i revisar temari hi dedicava entre vuit i deu hores diàries. Molts companys de l'escola em deien que no sabien com podia fer un curs intensiu durant tant de temps, però jo m'ho vaig prendre com una feina, amb la petita diferència que, en lloc de cobrar, havia de pagar!

Aquesta estada a l'estranger va resultar positiva?
Va ser inoblidable. Vaig millorar el meu anglès de forma considerable i a més vaig conèixer persones meravelloses de les quals vaig aprendre molt. Fins ara, els qualificaria dels tres millors mesos de la meva vida. Estant encara a Dublín em van contestar d'una oferta de feina a Xina que havia enviat estant a Menorca, així que una setmana després d'acabar l'estada a Irlanda vaig agafar les maletes i vaig anar cap a la Xina.

Sembla que no s'ho va pensar gaire...
No! Com ja he dit, feia temps que volia treballar a l'estranger i fer-ho a un país com la Xina era una oportunitat d'aprendre una cultura i una forma d'entendre la vida totalment diferent. A més, per un arquitecte suposa tot un repte treballar a un lloc com la Xina, on l'escala dels projectes és molt diferent a la d'Europa. De la mateixa manera, les condicions econòmiques de l'oferta em permetien tornar a casa en acabar els sis mesos de feina sense haver reduït els meus estalvis si la experiència no era del tot positiva.

Com va reaccionar la seva família quan els va comunicar que marxava a la Xina?
D'una banda es van alegrar perquè havia trobat una oportunitat interessant, però també ho van viure amb una mica de preocupació i certa tristesa pel fet que marxava a viure a un país tan llunyà i diferent. No obstant això, la meva família sempre m'ha recolzat moltíssim i aquest cop no va ser una excepció.

Quan va arribar a Shenzhen?
A mitjans d'agost. La meva primera impressió va ser la d'estar a un món totalment diferent. Quan vaig agafar l'avió a Londres en direcció a Hong Kong ja vaig notar un canvi. La gran majoria del passatge tenia faccions orientals i, a partir d'aquell moment, em vaig sentir com un element completament aliè.

Quins records té del dia de la seva arribada?
Va ser un dia caòtic i aclaparant. Només feia que pensar: "On m'he ficat?". Tot era molt diferent i no entenia res quan em xerraven. Recordo que el fet d'arribar a Hong Kong i haver de creuar la frontera fins a Shenzhen sense poder parlar amb ningú perquè no sabien anglès no va fer més que incrementar la meva angúnia. Vaig estar esperant que vingués a buscar-me un cotxe que m'havia de portar fins a l'hotel on havia de trobar-me amb els representants de la meva nova empresa, que van tardar una hora i mitja en arribar.

On el van portar després?
A la que havia de ser la meva casa. Em vaig trobar un apartament amb unes condicions higièniques depriments, un matalàs sense somier i un company de pis xinès que pràcticament no xerrava anglès. No obstant això, ensoldemà em van informar que aquell company acabava les pràctiques i que el mateix vespre vindria a viure amb mi una noia alemanya que també començava a fer feina. Vam aprofitar que era cap de setmana per fer una neteja profunda del pis i el fet de tenir una persona europea al costat va millorar molt les coses. A més, el dilluns em van dir que havia de marxar de viatge de negocis a Beijing aquell mateix dimarts i recordo que aquell dia em vaig anar a dormir ben content!

Continua vivint al mateix lloc?
Sí. Fins ara he compartit pis amb la meva companya de feina alemanya, però ella ja ha marxat i ara estic sol, fins que arribi un altre treballador estranger. Estic a un districte anomenat Loggang District, que té més o menys la mateixa població que tota Barcelona. No és molt cèntric i es caracteritza per les seves fàbriques. És una zona completament xinesa i, per tant, els residents no estan massa acostumats a veure occidentals. Els diumenges, quan vaig a jugar a bàdminton equipat per a l'ocasió, la gent se'm queda mirant al metro sorpresa de veure un occidental vivint allà. Tot i que el districte no és el millor, el complex on visc està bastant bé. Tenim entrada pròpia, una plaça central amb botigues i restaurants i fins i tot una pista de tennis i una piscina, tot i que el manteniment d'aquests dos equipaments no és el més òptim. El complex està conformat per uns cinc blocs de pisos amb edificis que tenen entre 18 i 28 plantes. Allà viuen unes 8.000 persones, el mateix que a tot Es Castell.

Suposo que el xoc cultural va ser molt gran...
Jo pensava que el fet d'haver viscut a Dublín m'ajudaria a integrar-me més fàcilment, però no podia estar més equivocat. Irlanda, al cap i a la fi, segueix sent Europa i, tot i que no tenim exactament les mateixes costums, els hàbits són bastant similars. Per contra, a la Xina tot és completament diferent. Els dos primers dies anava al supermercat i era incapaç de comprar cap producte perquè tot era estrany i desconegut. Per exemple, una cosa que pot resultar tan bàsica per nosaltres com el formatge, aquí és difícil de trobar. Per contra, pots comprar totes les parts del pollastre, cuinades de diverses formes o crues. Fins i tot pots trobar el pollastre viu i ficat dins caixes. També sorprèn la forma que tenen de disposar l'arròs. És el seu aliment bàsic i, en lloc d'estar en petites bosses d'un quilo, el tenen de diversos tipus, cadascun dins un gran contenidor. Poden passar-se una bona estona tocant i mirant els diferents tipus d'arròs fins que es decideixen i he vist persones portant-se més de deu quilos!

S'ha habituat a la gastronomia xinesa?
La veritat és que no m'ha costat gaire. En un primer moment vaig tenir qualque entrebanc amb el menjar picant, que a Shenzhen és molt comú, però des que vaig aprendre a demanar el menjar sense picant ja ha deixat de ser una preocupació. Afortunadament, als restaurants i a les paradetes del carrer ho venen tot bullit i, per tant, està tot lliure de bacteris. La majoria de coses que menjo les trio per la vista, moltes vegades no tinc ni idea del que estic menjant. Fins ara no m'he trobat cap sorpresa desagradable! No obstant això, s'ha de dir que el menjar no té res a veure amb el que podem trobar a un restaurant xinès d'Espanya. La Xina és un país immens i, per tant, té una gran varietat culinària. Per això, el que és menja a Shenzhen no té res a veure amb el que es menja a Beijing.

Quins són els costums que més li han cridat l'atenció?
Jo crec que el que més m'ha sorprès és la facilitat que tenen els xinesos per dormir-se a qualsevol lloc. El primer dia de feina em vaig quedar perplex quan, durant el descans del migdia, tothom es va posar a dormir a les seves cadires i fins i tot algunes persones desplegaven un llit i feien la migdiada. No m'ho podia creure! No obstant això, a poc a poc em vaig acostumar, em vaig comprar un llit plegable i ara sóc el primer que fa la migdiada després de dinar! També em va sorprendre molt veure que els infants no porten bolquer sinó que tenen un forat als pantalons i, quan senten la necessitat, simplement s'aparten una mica i fan el que hagin de fer! Una altra característica que em va sobtar és la gran admiració que tenen pels fillets petits, suposo que el fet que cada família només pot tenir un fill fa que tothom li dediqui molta atenció als nens.

Té altres anècdotes?
Un altre costum curiós és que a la Xina està mal vist mocar-se en públic. Jo ho desconeixia i un dia em vaig quedar ben estranyat quan em vaig mocar al metro i la gent del costat em va mirar malament. Per contra, escopir és bastant normal i ho fan, per dir-ho educadament, amb molta energia. També em sorprèn la utilització massiva que fan dels espais públics. Cada matí pots veure grups de persones fent exercici a les places. Alguns fins i tot posen la música ben alta i es posen a ballar allà enmig amb tota la normalitat del món!

Ha aprés xinès?
Una vegada em vaig acostumar una mica a la vida d'aquí vaig començar a estudiar xinès. Els professors són bastant cars i, per tant, vaig decidir aprendre pel meu compte. He dedicat una mitjana de dues hores diàries durant els darrers cinc mesos, però el fet de estudiar sense professor ha fet que el meu aprenentatge sigui més lent. Ara començo a fer classes amb un professor pagat per l'empresa i espero millorar més ràpid. Mentrestant, entre el meu xinès, alguns gestos o l'ajuda del diccionari, puc més o menys manejar-me en les coses bàsiques del dia a dia. No obstant això, si tenc qualque problema, m'ajuda una companya de feina xinesa que parla anglès. L'idioma és bastant complicat, especialment perquè hi ha cinc tons bàsics i, depenent de quin utilitzes, la paraula vol dir una cosa o una altra. Per exemple, les paraules mare, cavall, cànem i renyar comparteixen el mateix so, però amb diferents tons.

Centrant-nos en l'àmbit laboral, a quin tipus d'empresa fa feina?
L'empresa es diu Shenzhen Ruihe Decoration and Construction. És una de les deu empreses constructores més grans de la Xina i, en concret, jo treballo en el departament de disseny d'interiors. La meva feina consisteix en ajudar en la fase de disseny d'alguns dels projectes. A mesura que ha passat el temps he aconseguit més responsabilitat i m'han donat llibertat per dissenyar, per exemple, un bar o les façanes d'un edifici d'habitatges.

Hi ha altres estrangers treballant allà?
Ara mateix soc l'únic estranger dins una empresa d'uns 800 treballadors, però fins fa un mes també estava treballant la meva companya de pis alemanya. Ara estan buscant a una altra persona i suposo que en un o dos mesos arribarà un altre treballador occidental. Tot i així, a principis de juny començaré a treballar per a una altra empresa, on tindré contracte per un any.

Que fa en el teus temps lliure?
Aprofito per llegir i intento fer una mica de turisme per Shenzhen, on sempre hi ha nous llocs per descobrir. A més, intento anar a jugar a bàdminton una vegada per setmana. També he fet alguns viatges per conèixer altres ciutats.

On ha anat?
Per feina he anat a Shanghai, Guangzhou, Beijing, Chengdu, Dazhou, Kunming i Taiyuan, tot i que només he pogut fer una mica de turisme a aquesta darrera ciutat. Pel meu compte he visitat Hong Kong, Guangzhou i Yangshuo, que és un dels llocs turístics més coneguts de la Xina, amb uns paisatges naturals espectaculars.

Ha fet amics?
Sí, tot i que la majoria són estrangers. Cada divendres vaig a sopar amb un grup on hi ha una gran mescla de nacionalitats: alemanys, australians, anglesos, russos, nord-americans i espanyols. El fet que el meu xinès encara no sigui bo fa que els únics xinesos amb els que puc parlar siguin els que saben anglès, el que redueix bastant les possibilitats.

Com definiria els xinesos?
Com a tots els països, et trobes de tot. El que més destacaria és que no saben dir que no. Als europeus ens costa entendre això, però aquí està mal vist ser molt directe. Si hi ha alguna cosa amb la qual no estan d'acord, en lloc de dir-t'ho directament, busquen una forma recercada de fer veure que no és possible o, fins i tot, et diuen que si i després actuen com si t'haguessin dit que no. Això dificulta la feina perquè mai saps com actuaran o si les opinions que t'estan donant les has d'agafar al peu de la lletra o no. Afortunadament, el meu cap, va estar vivint durant deu anys a Alemanya i, per tant, entén com ens comportem els europeus i normalment és bastant clar. A banda d'això, els xinesos són, en general, molt atents amb els estrangers, extremadament curiosos i bastant amigables. Per contra, són molt cridaners, bastant bruts i, en segons quines circumstàncies, no excessivament respectuosos.

Com és viu a Shenzhen?
És una ciutat extremadament moderna i, pels estàndards xinesos, molt neta. A l'any 1979, el govern xinès va decidir implantar aquí la primera zona econòmica especial (ara n'hi ha cinc a tota la Xina), el que vol dir que hi havia certs avantatges fiscals per als inversors. Això és va produir perquè el partit comunista volia provar un sistema més proper al capitalisme, però no el volia implantar a tot el país sense abans provar-ho a petita escala. Van triar Shenzhen degut a la seva proximitat amb Hong Kong. Això ha provocat que, en poc més de trenta anys, Shenzhen hagi passat de ser un poble d'uns pocs milers d'habitants a ser una metròpolis d'uns deu milions. A més, la ciutat està ubicada al sud de la Xina i el clima és fantàstic, a més de tenir moltes zones verdes. La part negativa és que a l'estiu fa una mica de calor, però a canvi pots anar amb màniga curta durant nou mesos a l'any.

Quins llocs destacaria de la ciutat?
En ser una ciutat tan nova, no té massa història i no és gaire recomanable per fer turisme, però a mi m'agrada molt per viure. De Shenzhen destacaria els parcs i els edificis, que són espectaculars. M'agrada especialment un nou passeig que hi ha a la badia, on pots veure Hong Kong a l'altra banda. També m'agrada el gratacels més gran que hi ha aquí, anomenat Kingkey 100, i els seus voltants. Una altra zona que m'encanta és Shekou, on viuen la majoria dels occidentals. No es sembla en res a la resta de Shenzhen, es nota que el poder adquisitiu allà és més alt. Tot i així, el que més sobta és que la ciutat està contínuament canviant i creixent.

Li agradaria poder tornar a Espanya?
No, vull continuar a l'estranger. El que més m'agradaria és trobar una feina a Europa, però tenint en compte el panorama actual ho veig una mica complicat, així que probablement em quedaré a la Xina un o dos anys més. Aquí hi ha moltes oportunitats laborals pels arquitectes i, curiosament, les condicions laborals en el meu camp són molt millors que a Europa. A més, la xinesa és encara una societat eminentment agrícola i subdesenvolupada, i, com a tal, necessiten seguir construint molts edificis e infraestructures, pel que encara hi ha molta feina a fer.

Té previst tornar a Menorca en un futur?
No ho descarto. Fa uns anys, mentre estudiava a Barcelona, tenia clar que en acabar la carrera, després d'estar un any o dos a l'estranger, tornaria a Menorca i m'instal·laria allà definitivament. Tot i així, ara el cor em demana seguir vivint fora, conèixer nous països i continuar aprenent d'experiències que a Menorca em seria impossible viure. No obstant això, potser en uns anys el cor em demana tornar a casa. Si això succeeix, tornaré.

Ha visitat l'Illa recentment?
Sí. El passat mes de febrer, coincidint amb el cap d'any xinès i aprofitant que tenia una setmana de vacances, vaig tornar a Menorca durant uns dies. Després de sis mesos d'aventura ja tenia ganes de tornar a casa. Suposo que fins el proper Nadal no hi podré tornar. El fet d'estar tan lluny impossibilita les escapades de cap de setmana! De Menorca trobo a faltar moltes coses: el cel blau, Cala Corb, un brou calent a l'hivern, un plat de llom amb esclata-sangs, anar a passejar un diumenge de primavera pel Camí de Cavalls, les festes de poble i el silenci. Però, per sobre de tot, enyoro a la família i als amics.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info