Laura BañónCiutadella18/02/13 0:00
TW
0

autofitxa
Vaig néixer a Ciutadella el 1924, al lloc de Sant Nicolau i dins una família pagesa. Tenc 88 anys. Quan érem a Son Guillem, durant la guerra la meva família va acollir una monja i en les hores en què mon pare feia el xubec, la religiosa me va donar un poc d'escola. Vaig treballar al camp fins la quarentena d'anys, llavors amb la família ens vam traslladar al poble. Vaig treballar a un forn de pa i ho combinava amb la feina de controlador lleter. Estic casat amb na María del Carmen Florit Cavaller, amb qui he complert les noces de diamant, tenim tres fills i una filla i nou néts. Des de sempre m'ha agradat molt escriure i explicar fets i anècdotes del passat perquè no es perdin en l'oblit.

El 2006, quan tenia 82 anys, va publicar el seu primer llibre, "Fets històrics i anècdotes del passat de Menorca". Tota una fita. Com ho va aconseguir?
Sempre m'ha agradat escriure, però no guardava res. Vaig començar a escriure més seriosament quan em vaig jubilar. Al primer article vaig voler explicar coses que m'havia contat l'àvia. El vaig escriure en castellà i vaig trobar que no tenia sentit, així que el vaig esquinxar. Després em vaig decidir a escriure en menorquí, tot i que no en sabia, pensant en els néts si algun dia volien saber res dels temps passats. Tot va començar quan les meves dues nores, Conxi Gregori i Anabel Escrivà, es van començar a interessar pels articles que escrivia. Me van animar a treure una recopilació d'articles en un llibret per a la família. A través d'una amistat, vaig contactar amb Sebastià Oliveres, un professor de Girona, i li van agradar tant els meus escrits que s'encarregà de trobar l'editorial mallorquina Edicions

Documenta Balear, que va publicar el meu primer llibre.
És sorpenent a més, que ja jubilat, hagi après a manejar i escriure amb l'ordinador...
Va ser a partir d'un curs per a majors que vaig aprendre a treure suc a l'ordinador. Sempre tenc idees, vivències, anècdotes i paraules antigues que em venen al cap i que mantenc vius a la memòria. Per açò ho vull deixar escrit.

Ara, amb 88 anys, acaba de publicar el llibret "Converses d'antany", com ha sorgit el projecte?
Som col·laborador del setmanari "El Iris" i me van publicant els meus articles. A en Bep "de l'Iris" se li acudí fer una recopilació d'articles i publicar-los en aquest llibret, que compta amb la presentació de Fina Salord. De fet, a jo m'agrada escriure en menorquí, però necessit que em corregeixin els meus escrits.

Vostè té una ment privilegiada i una capacitat narrativa que enganxa el lector. Explica fets i experiències del passat, però ho conta d'una manera entretinguda i amb molta gràcia; de fet, el seu primer llibre està esgotat. Com pot conservar tants records?
Són coses que m'han contat o que he viscut. Són històries que solen agradar perquè n'hi ha de tot color. Me'n record de tot, de tot quan era al·lot, ara bé no em demanis què vaig dinar ahir! (Esclata en una gran rialla).

I encara en té més per contar!
Sí, encara escric! Avui dia no tant com ho feia un temps, però mantenc aquesta afició. M'agrada compartir els meus records amb la gent i que quedin escrits per al futur.