IME. Josep Miquel Vidal, Tirso Pons i Tomàs Vidal en la inauguració de la seu de l’IME l’any 1990 - Archivo

TW
0

A l'últim homenatge que es va retre a Josep Miquel Vidal, l'entrega de l'Insígnia d'Or de l'Institut Menorquí d'Estudis el passat 25 d'octubre, l'audiència eren els seus amics, totes persones destacades de l'àmbit de la cultura menorquina.

Podia semblar un ser solitari, però ben segur que no s'hi sentí mai perquè sempre estava rodejat de gent amb qui compartia múltiples interessos. Els testimonis d'alguns dels més propers donen fe d'una persona que professà una entrega oberta i honesta del seu saber i capacitat de gestió per promoure grans ingestes, com l'Institut Menorquí d'Estudis o l'Enciclopèdia de Menorca, la seva participació en la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera i que a títol individual com a científic va fer grans aportacions i establí importants relacions amb l'exterior.

Ahir al fosquet la notícia corria veloç entre telefonades, moltes de les veus estaven sincera i profundament commocionades. Aquestes són algunes de les reaccions.

Tomàs Vidal. Començant per l'impacte personal, com ja saben els que hem van escoltar en l'últim homenatge que se li ha fet a Josep Miquel Vidal, m'hi unia una amistat de molts anys, teníem molts interessos comuns, les nostres vides han estat molt entrecreuades i nous projectes en marxa per l'Enciclopèdia de Menorca del que n'era una peça vital.

Durant els 16 anys que vaig ser president científic de l'IME vaig procurar només estalonar-lo perquè sabia que era el que més importava era no fer-li nosa en tota la tasca que ha duit a terme. La seva trajectòria, ja ho vaig dir i no vaig exagerar, és una cita única en la història de Menorca si es fa balanç de tot el que Josep Miquel Vidal ha realitzat que quedarà per sempre, com l'Enciclopèdia de Menorca que és sòlida i feixuga. El mateix Institut Menorquí d'Estudis, també és creació seva. Els seus camps d'activitat eren molt nombrosos. Darrerament havia obert un front insòlit, perquè li agradava molt poc viatjar, amb l'Institut d'Estudis Catalans, amb la Universitat Catalana d'Estiu, també amb altres cercles intel·lectuals de Mallorca. En definitiva, un personatge original però absolutament de primera categoria que trobarem molt a faltar.

Miquel Àngel Limón. Personalment tenc una opinió realment molt elevada del que representa la figura de Josep Miquel Vidal en la reconstrucció cultural de Menorca en els darrers 30 anys. Jo crec que ell va posar en marxa una sèrie de projectes, programes, institucions de tipus cultural que han acabat erigint-lo a ell com a persona gairebé en una espècie d'espina dorsal de la gran obra cultural dels últims temps. Ell també està en el sí de l'Obra Cultural quan sorgeix l'Enciclopèdia de Menorca que és un dels moviments de recerca i difusió científica més gran que l'Illa ha tingut i del que ell és autor tècnic de tota ella, també autor financer amb risc dels seus propis bens personals fins i tot i és finalment el gran constructor de l'Enciclopèdia de Menorca, una obra ingent. Tot a més connecta amb tants esdeveniments culturals com la creació de l'Institut Menorquí d'Estudis i tot el que representa, també la UIMIR en la que va estar implicat. Més individualment també Vidal és el gran investigador d'història de la ciència de Menorca, un camp de saber que ningú havia tractat mai i del que ell deixa una obra fastuosa.

Fina Salord. Amb la mort de Josep Miquel Vidal perdem un referent cultural de primer ordre per Menorca. De fet tota la història cultural de l'Illa des dels anys 70 fins ara no hauria estat la que és sense Josep Miquel Vidal. Jo diria que més trist que això és també tot el que perdem perquè Josep Miquel Vidal estava plenament actiu amb molts projectes, moltes obres per escriure, amb l'Enciclopèdia que encaminava la recta final, amb la seva absència queda un buit enorme.

Sergi Marí. Josep Miquel Vidal ha estat una de les persones més importants de les darreres dècades per la cultura de Menorca, ell estava en el centre de molts de grans projectes que s'han promogut i no sabrem mai tot el que encara havia de produir perquè era una persona incansable, encara que estès jubilat administrativament, en absolut havia baixat el seu ritme de feina i tenia moltes idees en marxa que ara es poden veure frustrades amb la seva mort, una pèrdua d'un patrimoni viu realment molt lamentable.

Emili Balanzó. És impossible resumir tot el que Josep Miquel Vidal ha fet amb la seva vida per Menorca. Jo vaig ser un dels precursors de l'Enciclopèdia de Menorca per la qual ha treballat Vidal fins el darrer moment de la seva vida. Josep Miquel Vidal és un personatge únic i irrepetible per molts factors, era un científic curiós, un promotor cultural de primera. Crec que ha estat una sort i un privilegi que Vidal s'entregués amb cos i ànima a tants projectes com el de l'Enciclopèdia de Menorca a la que va dedicar la seva vida com també important va ser el paper de Miquel Vanrell que va ser l'impulsor d'aquesta idea.

Antonio Casero. Josep Miquel Vidal va ser una de les persones que es va integrar en l'Obra Cultural Balear a mitjans dels anys 70 i juntament amb Miquel Vanrell van ser les dues persones artífex de l'Enciclopèdia de Menorca. La meva implicació va ser especialment en la promoció i atendre els aspectes legals. El compromís de Josep Miquel Vidal era molt gran, era una persona totalment desinteressada econòmicament i va destinar-hi molt també del seu patrimoni personal. Vidal va ser l'ànima de l'Enciclopèdia, però mai hem d'oblidar tampoc la figura de Miquel Vanrell que també va ser important.

Maruja Baíllo. Se'm va difícil expressar el sentiment de dolor que sent personalment per la mort de Josep Miquel Vidal. Durant els darrers dos anys havia estat fent feina amb ell com a consellera de Cultura i teníem projectes iniciats des de l'Obra Cultural, com nous toms de l'Enciclopèdia de Menorca, sobre els que treballàvem amb gran il·lusió i que ara, per la meva part, esper que altres puguem continuar. Josep Miquel Vidal ha estat a més un gran científic, molt apreciat per tots els que el rodejaven, un personatge del segle XX i inicis del XXI que trobarem molt a faltar.

Luis Alejandre. Coincidírem amb Josep Miquel Vidal durant sis anys al magnífic Institut d'Ensenyança Mitja de Maó amb professors com José Cardona, Juan Hernández Mora i el complexe bon matemàtic Jaime Mir. Vam seguir camins diferents, però sempre ens respectarem mutuament. L'últim encontre, com si la vida ens conduís a tancar un cicle, el vam tenir de nou a Maó. Tots els llibres editats per la Fundació Illa del Rei tenen la seva aportació, fins i tot l'últim dedicat a Flora i Fauna. Persona irrepetible, per la seva visió de la ciència, pels seus companys era un bon amic, destacà com a impulsor de la ciència en múltiples aspectes: la medicina, la física, la geografia, humanitats, història. El meu record més emocionat en moments de dolor.