Gent de casa

"Faig fotopintures fruit de la meva frustració com a pintor"

Andreu Murillo. Fotògraf i tertulià de l'Ateneu de Maó

Andreu Murillo - A.M.

Sia PonsMadrid04/12/12 0:00

Autofitxa
Som n'Andreu Murillo. Nascut al 1971, en plena revolució de les polaroids de butxaca, no fou fins als 11 anys que amb un curset de fotografia i revelat en blanc i negre aquest maonès s'impregnàs de la necessitat de crear paisatges en format panoràmic. Llavors un gloriós matí de 2008 va obrir les portes a un nou camí que ara trepitja amb fermesa i que dia a dia intenta perfeccionar i al que anomena imatges amb extensió de la Latitud de la seva exposició fusionades en els seus eixos vertical i horitzontal, o més breument: fotopintures. Actualment sóc fotògraf per encàrrec, professor de noves tecnologies a temps parcial i darrerament administratiu d'Iberia. Estic casat i tenim una filla de 18 mesos. Vaig fer BUP i COU i altres estudis d'informàtica i robòtica de Formació Professional així com 8 anys al Conservatori de Música.

Quina diferència hi ha entre els seus paisatges i el dels altres?

Considero que faig "fotopintures" de paisatges de gran format fruit de la meva frustració com a pintor, ja que no tenc paciència i la immediatesa de la fotografia combinada amb la tecnologia em dóna el resultat desitjat en molt menys temps. Tant l'acció de fer-les com el d'editar-les a l'ordinador són processos que gaudeixo molt i de vegades s'allarguen ja que no processo una imatge sola sinó entre 25 i 30 depenent del paisatge.

Després de sumar entre 25 i 30 fotos d'un paisatge, què hi troba?

Cerco la perfecció, el detall i un acabat versemblant a la pintura. Som conscient que no agrada a tothom, però així les puc ampliar tant com sigui necessari sense perdre qualitat. Hi ha gent que em pregunta si és una pintura o una fotografia, n'hi ha que pensen que si ha estat manipulada amb Photoshop ha perdut el mèrit... Altres em diuen que les meves fotos són "antinaturals".

A la tertúlia de l'Ateneu d'avui, a les 20 hores, parlarà de revelat al 2012, Per què?

Per ajudar als fotògrafs aficionats a aconseguir les imatges que desitgin i desmitificar una mica la "fotografia natural" feta amb càmeres digitals. Explicaré com durant el meu procés de recerca d'un estil propi m'he adonat que per obtenir una imatge concreta, contràriament al que creu la majoria de gent que fa fotos "a l'antiga", la fotografia digital necessita d'un procés de revelat anomenat flux de treball i és absolutament inevitable la utilització d'ordinadors per poder-lo controlar.

Diu que s'ha inventat un sistema d'il·luminació que millora les fotos a l'estudi, és un secret?

Amb tots els meus respectes per la cantant Madonna... Sincerament mai no ha sigut una dona que s'hagi caracteritzat per la seva bellesa. Però vaig veure fa anys un videoclip on apareix esplendorosa, amb una cara encisadora fruit d'un sistema d'il·luminació en forma d'anell que li dibuixà als ulls dos cercles que la "milloraven" així com un aspecte net, suau i afavoridor. Vaig pensar en comprar-ne un però el preus tan alts i la poca potència que tenen els comercials em van motivar a fabricar-lo amb l'ajut d'un enginyer i un electricista que hem van ajudar amb el procés de disseny. Deu hores de feina, els dits adolorits i 100 euros d'inversió van donar lloc a una eina imprescindible que utilitzo en el meu estudi per fer, entre d'altres, fotos de primer pla.