Quan el sol apuntava des del ben mig del cel un meteoròleg aficionat, veí de Sant Climent, ho anunciava als veïns, "açò fa color de ruixada". El més estrany, emperò, és que tothom es passejava amb poals i tothom es dirigia allà mateix, al carrer de Sant Miquel que romania tancat de cap a cap. Una de ben grossa n'anava a caure. Els poals, que ja anaven mig plens, les pistoles d'aigua i els globus inflats i plens, oferien els primers esquitxos que la gent tractava d'esquivar tímidament, perquè en realitat estaven tots molt ansiosos de reviure el que és una de les tradicions modernes més destacades, i ben consolidada, de les festes de Sant Climent, la festa de l'aigua.
17 tones, 34.000 litres d'aigua no eren cap exageració per la gent, pròpia del poble i visitants, que havien aguantat estoicament les altes temperatures que havien banyat els dos anteriors dies de festa quan els cavalls s'ensenyorien dels carrers. Dos camions cisterna d'Aigües Sant Lluís arribaven puntualíssims a les 12.30 hores, tal i com marcava el programa. Uns minuts després, sense cap avís més que el de l'engegada dels motors i uns primers piulos, descarrega l'aigua que inundava el carrer i satisfeia les ànsies de més festa encara.
Camisetes, calçons ben curts, banyadors, bikinis, xancletes i avarques fermades amb cordelles semblaven la indumentària ideal per quedar xops fins la medul·la.
Però no van ser pocs els que hi van vessar una mica més d'imaginació i van acudir a la cita amb una indumentària més original. En Joan Pons Vidal ho feia vestit amb els colors de la bandera espanyola amb molt orgull, en Junior Terres, tot i no sentir-se el pallasso de la festa hi anava disfressat de cap a peus sabent que l'aigua li evitaria ofegar-se de calor... Na Guadalupe i na Patricia havien ideat un bany d'espuma ben original aconseguit amb unes tines color fúcsia plenes de globus blancs, rialleres i segures anaven a per totes les ruixades possibles. N'hi havia més, set de Sant Climent havien decidit envair la festa fent-se passar per pirates, així ho marcava la seva senyera i una embarcació, que no va durar gaire sota la pluja, que duia per nom "Satequina". Tampoc hi va faltar un Bob Esponja que volia fer creure que era Calamardo i que al final va confessar el seu nom real, Oscar Gomila. A Sant Climent no tenen por de quedar mullats fins l'ànima ni els cans, com en Black que en Biel Pons duia fermat d'una cordeta a gratcient que també la seva mascota quedaria amb el pèl moll. N'hi havia molts més i alguns forans del poble que ja tenen per costum atracar-s'hi el dilluns migdia abans de dinar. Na Judit Tate apareixia per Sant Climent acompanyada per 14 amics més estrangers. Van descobrir la cita l'any passat a través de la revista "Sa Roqueta" i viscuda l'experiència no dubtaren en repetir. Vingueren gent també d'altres pobles, de Maó, encara que residents a Son Vitamina, eren n'Andrea Perea i na Guida Olives, que havien empès els seus pares per anar-se a banyar a un carrer en lloc d'una platja.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.