Rita Barber emociona amb un pregó amb referències literàries i personals

Rita Barber va allunyar-se dels primers pregons de festes que es van celebrar per primera vegada als anys 80, una mena de conferència o classe magistral, segons va recordar a la presentació de l'acte la alcaldessa Misericordia Sugrañes, qui va patir per dues vegades un lapsus linguae al referir-se a la pregonera com Rita Barberà, l'alcaldessa de València.

Rita Barber va començar el pregó oferint les versions de la glosa menorquina i de l'antic saig que pregonava les festes pels cap de cantons del poble, seguint amb la lectura d'un manuscrit que incloïa un cant perdut del "Viatge a Ítaca", d'Odisseu. En aquest cant, Ulisses desembarca a l'arenal de Son Bou i fa una descripció de l'antiga ciutat d'Alaior, dels seus habitants i els seus costums, episodi en què la pregonera va aconseguir la implicació del públic assistent.

Després de la referència a la mitologia clàssica, Barber va baixar al plànol més proper i íntim i va fer un cant a la preservació de la riquesa natural de l'Illa, "Menorca encara conserva els silencis i els colors, s'ha incorporat a la modernitat sense renunciar als paisatges, que també són els meus", va assegurar.

La pregonera va recordar la seva infància a les butaques del Cine España, quan els seus pares cantaven sarsueles a l'escenari, el germen de la seva professió que va qualificar de "polida i glamourosa". També va subratllar la importància de l'esforç personal , el coratge i la valentia per aconseguir obrir-se camí en la vida, assegurant que "me va sorprendre que per fer de pregonera no hagués de fer un càsting, en la meva professió sempre faig càstings", a més de reconèixer que Alaior l'havia modelat com a persona. Finalment, Barber va interpretar una versió de "L'amo de Son Carabassa", inclosa en el seu disc "De mar Amar", desitjant unes bones festes amb la melodia de "Mamma mia", exitós musical en què ha participat.

Per altra banda, la batlessa va lliurar el penó de Sant Llorenç al caixer fadrí i dues morratxes als caixers casat i pagès, a més de reconèixer els 25 anys de caixer de Pere Martí i els serveis altruistes al poble de Nito Mercadal i Joan Florit. L'acte va acabar amb les melodies de la fabiolera.