Sa Plaça des Migjorn Gran restava encara tranquil·la i amb poc moviment quan la qualcada, ja arreplegada, es disposava a fer un parell de voltes abans del tràfec del dia gran de la festa. L'entarimat on els músics més tard entonarien notes i més notes estava ocupat per un bon grapat de nens qui, ansiosos per viure la festa de ben aprop, es sentiren com vertaders protagonistes. Els cavalls els oferien una capadeta i ells els tornaven el detall rascant-los el cap. Mama! l'he tocat! Ara en ve un altre. Què divertit. Escridassaven i la gent qui se'ls mirava, somreia.
Mentre aquesta eufòria benjamina esdevenia, la gent començava a arreplegar-se davant l'antic Ajuntament on els caixers baixarien dels seus companys de gesta per desplaçar-se fins l'església i viure la Missa de Caixers. Amb una puntualitat extrema, a les 10.35 hores, la comitiva de caixers, cavallers i autoritats es dirigiren a la parròquia de Sant Cristòfol al so del tambor i el fabiol per endinsar-se en un temps de repòs i reflexió.
"Em permetreu que comenci aquestes paraules compartint el goig i l'emoció de donar l'eucaristia en el cor de les festes". Així es pronunciava ahir el caixer capellà, Llorenç Sales, qui no podia més que transmetre en la seva mirada un esperit carregat d'alegria i uns sentiments dobles. I és que el jove sacerdot s'estrenà aquest cap de setmana com a caixer capellà i ho feia a més al seu poble, Es Migjorn Gran.
Sales va oficiar la Missa de Caixers. Era la segona eucaristia que donava a la parròquia de Sant Cristòfol des que va ser anomenat sacerdot. Va presidir la missa d'acció de gràcies de dia 1 de novembre. I aquesta segona alegria va portar una bona sorpresa, la que li donà en Pere Barber, "en Granada". I és que aquest li va fer una promesa a Sales indicant-li que "si surts de capellana jo llegiré la lectura de la Missa". I així va ser. Llorenç Sales, quan el veié pujar a l'altar, no se'n donava raó mentre assentia amb el cap i somreia en silenci en senyal d'agraïment. "Avui hem complert una altra promesa", exclamà després Sales explicant a tots els fidels congregats perquè s'havia produït un cert revolt a l'església.
Per a Sales, "la Missa de Caixers és un dels pulmons de la festa, l'origen de la festivitat en honor a Sant Cristòfol". És un "moment de recolliment, de familiaritat", assenyalà durant la celebració.
A l'homilia, el jove sacerdot va traslladar el missatge de l'Evangeli -la multiplicació dels cinc pans i els dos peixos- a la situació de crisis que viuen avui dia moltes famílies. "Déu és sobreabundància, és donació sense límits, però com en podem parlar quan hi ha famílies que no tenen ni per viure?" es demanava. I indicava que "l'Evangeli també escenifica una situació problemàtica, de carència de menjar. Hem de posar més esperança i confiança i posar-ho en mans de Jesús". Afegia que "el Fill de Déu ens demana que aportem els nostres dons i talents per tal que fructifiquin i arribin a tothom. Ara toca més que mai la fraternitat i la humanitat perquè qui viu situacions angoixants vegi la llum al final del túnel". Recordà una frase de la mare Teresa de Calcuta qui pronuncià que "allò que fem és menys que una gota d'aigua dins l'oceà, però si la gota no hi fos a l'oceà hi faltaria alguna cosa".
La festa hi va ser ben present al sermó de Sales qui indicà que "tots posem els cinc pans i els dos peixos per fer festa junts, aquests dies es desperten uns sentiments que durant tot l'any romanen massa amagats dins noltros".
L'acte litúrgic es va aromatitzar amb el perfum de l'aigua de roses. Mentre la fabiolera feia una tonada a toc de tambor i fabiol, la gent esperava amb el cap mig acotat que els caixers més veterans derramessin aquell líquid de tradició. Qui participava per primera vegada a l'acte s'afanyà a demanar què significava aquell acte protocol·lari i quins n'eren els ingredients.
Era diumenge. Feia una calorada. Però les ganes de festa no van decaure. Capells al cap, refrescos en mà i ulleres ben col·locades omplien la plaça.
Passaven només cinc minuts de les dotze quan la banda de música des Migjorn Gran anuncià que el jaleo estava apunt d'arrencar. A ritme de pasdoble, el caixer batlle, Pere Moll, i el caixer capellà, Llorenç Sales, van moure's per la plaça amb gran alegria. Els salts eren aplaudits i la imatge que deixaven, més que immortalitzada.
En acabar les tres voltes que marquen els protocols, la trentena de caixers participants van rebre la canya verda i la cullereta de plata. La jornada cavalleresca va acabar entorn a les tres del migdia quan, la disbauxa va omplir la plaça a l'espera de més música i més diversió. Però primer va tocar refrescar-se una mica.
La banda, dirigida per Isaac Mascaró Nevado, va posar la guinda al pastís dominical de les festes en honor a Sant Cristòfol.
La festa va transcórrer sense incidències greus. El dissabte els efectius de Creu Roja van assistir a 23 persones, cap d'elles de gravetat. Ahir hi va haver uns quatre ferits, tots ells lleus.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.