Laura BañónCiutadella08/07/12 0:00
TW
0

Autofitxa
Vaig néixer a Felanitx, a Mallorca, el 1948. Els pares eren menorquins, i vam tornar a l'Illa. Fins els 21 anys vaig viure a Ciutadella. Llavors vaig partir cap a Barcelona perquè tenia inquietuds d'estudi. Vaig estar becada a una escola professional. El 1997 vaig entrar a la Universitat de Barcelona i el 2004 em vaig llicenciar en Filologia Romànica. He fet un màster en cultures medievals i la meva línia d'investigació és sobre les dones a l'Edat Mitjana. Després de 40 anys fora, vaig voler retornar el 2010 a Ciutadella, on ara visc. Tenc dues filles i un nét. Les meves aficions són escriure, pintar i comunicar-me amb la gent.

Vostè ha investigat la figura del prevere i historiador de Ciutadella, Fernando Martí Camps. Per què li ha atret el personatge?
El vaig conèixer de casualitat. Me'l va introduir l'arxiver Florenci Sastre. Volia fer un treball de recerca de la dona menorquina a l'Edat Mitjana i llegint, llegint, l'arxiver em facilità un llibre seu sobre les dones menorquines.

Com li afectà la descoberta del llibre?
Per a mi va ser una descoberta sorprenent. És una part de la seva obra, que encara roman inèdita a l'Arxiu Històric Municipal. L'original es titula "Dames de can Comes de Baldric" i són històries novel·lades de la vida de personatges femenins reals, d'ençà es va instaurar el feudalisme fins al segle XX. És una ficció versemblant perquè són personatges històrics, que van existir.

Per què troba que l'autor li va posar aquest títol?
Presenta una nissaga, de la qual s'inventà el nom: can Comes de Baldric. És una denominació que li dóna connotacions medievals.

A partir del descobriment d'aquest text inèdit, què ha passat?
El que s'extreu d'aquest text és la història de les dones menorquines. L'autor destaca els sentiments, la situació social en què vivia la dona, i el sotmetiment que li estava imposat, sense llibertat d'acció. L'obra presenta la dona sotmesa, la dona somniadora, la dona que no es vol casar i es fa monja i la que desafia l'autoritat, és a dir, la que queda exclosa de la família.

Què és el que més li ha cridat l'atenció de l'obra?
Que un escriptor masculí i amb la condició de capellà hagi aconseguit fer ressaltar la dona per damunt de tot. De manera neutra, sense connotacions, ha sabut descriure el perfil de la dona a altres èpoques.

I què ha fet amb aquest original?
Vaig transcriure a mà el contingut del text original, respectant com estava escrit, sense modificar res. Com a filòloga he gaudit de la riquesa de la llengua de l'autor. Després ho vaig transcriure a l'ordinador i n'he fet una edició preparada per a editar-se com a llibre. Però com que ara per ara no hi ha possibilitats de publicació, he fet una edició per a la gent propera, perquè volia donar a conèixer aquesta obra, sobretot a Ciutadella, perquè recull la història de la ciutat: la invasió turca, les dominacions angleses, franceses... És més que un text novel·lat. És un fet antropològic, històric i literari.

I què opina del llegat del prevere?
Mossèn Fernando Martí tenia passió per la cultura menorquina i la volia donar a conèixer. És un personatge que va morir, llavors se li va fer un homenatge i mai més se n'ha sabut. Tota la seva obra dorm a les prestatgeries de l'Arxiu Històric Municipal. És una llàstima. Com a filòloga i com a menorquina em dol que persones tan importants per la nostra cultura dormin...