Dins el cotxe de Lluís Pons Livermore (Maó, 1985) sempre hi ha una fona i un parell de pedres rodones. És bo tenir-les a mà per anar a tirar si té una estona lliure o per a les freqüents demostracions didàctiques de tir que fa a les escoles. Treballa com a entrenador personal al gimnàs Relise, és preparador físic del CCE Sant Lluís i és foner. De fet, és un dels pocs foners en actiu a Menorca. El tir amb fona és considerat un esport autòcton a Balears, té una federació, jutges i es fan competicions. Però mentre a Mallorca creix l'afició i a Eivissa és un esport viu, a Menorca és una pràctica en recessió.
Després d'uns anys de resorgiment, el nostre esport compta en l'actualitat amb poc més d'una desena de foners actius. Integren l'associació Menorca Tir de Fona, una secció sorgida dins la Unió Excursionista de Menorca. El foner més jove del grup té 11 anys i el veterà supera la cinquantena. Els tiradors juvenils són escassos. I aquest és el principal problema. No hi ha pedrera per a preparar nous foners. "Costa molt crear afició, fem promoció a les escoles intentant enganxar els fillets, però davant el futbol o el bàsquet, és difícil competir", afirma Lluís Pons Livermore. Ell és el delegat a Menorca de la Federació de Tir de Fona de Balears. L'afició començà quan tenia nou anys. Al seu germà li regalaren una fona, però no el va motivar. En canvi, per a Lluís Pons va ser una gran descoberta i va començar a practicar. El seu aprenentatge ha estat autodidacta. Ara fa 17 anys que tira. La perfecció que ha aconseguit en el maneig li permet tenir tanta punteria com la dels fillets menorquins de l'antiguitat que havien de ferir el pa posat per les mares dalt dels arbres per a poder menjar. També la destresa i la potència li permeten llançar pedres a gran distància. El seu rècord de tir és de 300 metres. "La fona és una eina molt potent, pensau que els antics foners menorquins fins i tot aconseguien enfonsar vaixells", explica. De fet, segons conta, els romans no van poder amb ells i decidiren aliar-se amb l'enemic. Els van contractar per a lluitar a les gran batalles de conquesta internacional.
Avui, en el segle XXI, el tir de fona ha deixat de ser una arma per convertir-se en un esport, "que en temps de crisi com ara resulta molt econòmic". Lluís Pons comenta que la única inversió és adquirir la fona (costa uns 20 euros) o fer-la a mà un mateix. "Els projectils, les pedres, encara són de franc", diu mentre riu. El foner santlluïser empra una fona que té 11 anys. En té dues, una feta de pita i una altra d'espart. "Les feim com les feien fa 3.500 anys, són artesanals i fetes amb filaments naturals", comenta.
El reducte de foners menorquins emprava fins ara els Quarters des Mercadal per a practicar, però el recinte poques vegades està lliure. Per açò, han cercat un espai alternatiu. L'Ajuntament de Sant Lluís els ha promès habilitar el frontó municipal com a pista de tir i l'associació pretén recuperar les competicions a l'Illa a partir del mes d'abril.
Lluís Pons Livermore no es cansa de lluitar contra la desaparició del tir de fona a Menorca. L'oblit és ara el seu pitjor enemic. Avui, el jove foner tindrà l'oportunitat de donar a conèixer aquest esport. La Fortalesa de La Mola acollirà una jornada de tir de fona a partir de les 11 del matí. Lluís Pons oferirà les explicacions sobre la història, les tipologies de fones i els reptes de futur. Farà una demostració i els assistents podran provar a tirar.
El grup de foners ha trobat en les noves tecnologies una plataforma per donar-se a conèixer. El tir de fona menorquí és a Facebook i a Youtube, i curiosament, segons diu el jove foner, és a fora de l'Illa on tenen més seguidors. La feina dels foners que queden és incansable per a que aquest esport no mori de finor. Lluís Pons, com els antics foners menorquins, es nega a ser vençut.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.