"El meu llibre va néixer com una reacció de ràbia"

Què hi trobem a "Els petits secrets de na Maria"?
Més que un llibre és un recull d'uns trenta-quatre contes dels que es publiquen al diari "Menorca" els diumenges des del 2006. Hi ha vint-i-vuit contes curts i uns altres sis de llargs.

Qui és na Maria?
Tot va sorgir per casualitat, de la idea que vaig proposar al diari. Necessitava un personatge i vaig triar Maria, un nom que sempre m'ha agradat molt, el de la meva àvia, d'una de les meves filles. Suposo que té molta part autobiogràfica, però també és un personatge polivalent, en el que moltes persones s'hi puguin sentir identificades.

Quina és la temàtica general?
Es sobre la vida mateixa, situacions que ens podem trobar en qualsevol moment. I a través d'un conte, d'una metàfora o una història intento donar una visió de les actituds més positives enfront d'aquestes situacions. És donar, a través del conte, una visió positiva de la vida.

Un punt de vista important avui en dia...
Sí, perquè hi ha un pessimisme molt artificial. Sí que hi ha molta gent que ho passa malament, però quan parles amb gent més gran que ha passat la guerra o quan mires al món, veus que les situacions més dures no són les que passem noltros. Parlen de mercats i de deutes però la majoria ho veiem de lluny. La realitat quotidiana de cada dia, del nostre entorn i la nostra família no surt enlloc, i aquesta no està tan malament. La de Menorca és una societat molt solidària, on hi ha moltes xarxes de suport i aquesta visió tan pessimista de la vida no és real.

Menorca és solidària com ho és el seu llibre?
El llibre va néixer com una reacció de ràbia davant de noticies de famílies amb fillets afectats amb malalties com el càncer o d'altres cròniques, que necessiten anar a Son Espases, perquè aquí no hi ha els tractaments que necessiten, i tenen dificultats per trobar bitllets. És indignant veure que sí que hi ha diners per fer un pavelló per al Menorca Bàsquet, o per fer un port esportiu. Però no n'hi ha per una família que té un fillet malalt i que ha de patir per trobar un bitllet o per pagar-lo. Això m'indignava, per això, si el Govern de la comunitat autònoma no pot pagar ja cercaré una manera de donar una mà d'ajuda. I crec que això dóna valor afegit al llibre. A més, ASPANOB s'hi ha implicat molt, per això una part de les vendes serà per a ells.

A més és un llibre autoeditat...
Durant un any i mig vaig estar esperant que una editorial es decidís, semblava que sí però al final sóc partidari de que no hem d'esperar a que ningú ens solucioni els problemes. Hem de buscar les solucions, he decidit autoeditar-lo jo amb uns petits estalvis que tenia. Uns van de viatge, es compren un cotxe o tenen cavalls, jo tinc un llibre. I la distribució també la faig jo. El llibre va sortir fa deu dies i ja és pràcticament a tots els pobles.