"El tracte amb el públic ha estat molt enriquidor i he après molt"

Per què es va decidir a fer oposicions per a funcionari de Correus?
En realitat el que volia estudiar era Belles Arts, però com que era fill únic i els meus pares eren molt tradicionals, trobaven que era una sortida professional un poc bohèmia. Llavors jo tenia un conco, el senyor Bendito, que era el cap de Telègrafs de Ciutadella, i ell i els meus pares m'animaren a fer oposicions per entrar a Telègrafs, que aleshores estava separat de Correus.

Quina va ser la primera destinació?
Una vegada aprovada l'oposició a Madrid el 1972 i fetes les pràctiques a la capital, me van destinar a Palma. Però era el moment d'anar al servei militar i no vaig arribar a fer feina a Mallorca. Mentre feia la "mili" m'arribà la destinació definitiva a Ciutadella que compaginava amb el servei militar. De llavors ençà no m'he mogut mai de Ciutadella, llevat d'alguna comissió as Castell o Alaior.

Com han estat els quasi quaranta anys de servei a l'Oficina de Ciutadella?
Uns anys de molta experiència, sobretot amb el tracte amb el públic. Sempre m'ha agradat relacionar-me amb la gent, intentar servir el millor que he pogut. He intentat ser puntual i tenir una bona relació amb els companys. Si qualque cosa negativa hi ha hagut per part meva, en deman disculpes. Procur quedar-me amb allò positiu. Gràcies a Déu que he tingut salut tots aquest anys, fins al punt de no haver-me donat ni un dia de baixa. He anat a fer feina fins i tot amb dècimes de febre!

Com ha canviat el servei en aquests anys ara que s'ho mira des de la perspectiva de la jubilació?
Quan vaig entrar tot el funcionament era molt primitiu, els mitjans eren escassos i deficients. El morse no el vaig arribar a emprar però el vaig haver d'estudiar per poder passar les oposicions. Empràvem el teletip i el telèfon, no hi havia ni fotocopiadora, ni fax... Fèiem uns torns d'horari molt complerts. Fins i tot havíem de fer feina dissabtes capvespre i diumenge matí, el dia de Sant Joan i el dia de Pasqua. Vèiem matar es bujot des de la finestra de l'oficina i rebíem es Be amb l'oficina oberta al públic. Però després les coses van anar canviant, i la tècnica avançà, es fusionaren Correus i Telègrafs. Ara tot està informatitzat, amb avantatges i inconvenients; si hi ha avaria quedam sense ordinadors i, en canvi abans, amb el bolígraf i el paperet mos defensàvem.

Deu recordar moltes anècdotes...
Moltíssimes! Quan hi va haver el 'boom' de la construcció, els manobres forasters passaven cada setmana a enviar girs a les famílies de la Península. A un dels tants li vaig demanar els llinatges de la seva mare i me va contestar que només sabia el primer. I com aquesta moltes!

Amb la jubilació, a què es dedicarà?
En primer lloc, a no dependre del rellotge (riu). En segon lloc, com que vivim al camp, sempre hi ha coses a fer: jardí, manteniment del casat, restauració de les petites obres d'art que tenim, pintar, llegir... També tenc afició al cant coral i ara tindré més temps per dedicar-m'hi. A la vegada, estaré disposat a ajudar a qualsevol persona o entitat que me necessiti. Me'n duc un record moltíssim especial dels companys que han passat per l'oficina i els que queden. I a tots els aprecio molt.