El pianista menorquí fincat a Catalunya, Ramon Coll (Maó, 1941) torna a la seva Illa per actuar demà al Teatre Principal en el concert inaugural de l'edició 53 de la temporada de música de Juventuts Musicals de Maó. Una actuació dedicada a Frédéric Chopin (1810-1849) amb motiu dels 200 anys del seu naixement de la mà d'un dels millors intèrprets chopinians del segle XX, que ha preparat el repertori perquè els assistents gaudeixin amb la música del genial compositor polonès.
Quin repertori ha preparat per al concert de demà?
He cregut important fer un programa amb les obres més importants que va escriure Chopin, amb la Sonata número 2 (Marxa fúnebre) i els 24 Preludis. És una espècie de recull de tota l'obra del compositor, que inclourà també, per començar, dos nocturns, de la primera i la darrera època. Són obres realment molt interessants.
D'on surt la seva afició per la música?
Mon pare era violinista i era el concertino de l'Orquestra Simfònica de Maó. De molt petit em vaig inclinar per la música. Recordo l'anècdota que em va contar el meu pare, que quan tenia dos anys em posava a escoltar la ràdio, i que si feien música de ball jo estava inquiet i volia marxar, però que si posaven música clàssica em quedava quiet fins que acabava.
Vostè és un dels grans pianistes especialistes en l'obra de Chopin. Quan apareix la predilecció per l'obra d'aquest músic?
Quan vaig acabar al Conservatori, a Palma, vaig estudiar amb Jaume Mas Porcel, que havia estat alumne d'Alfred Cortot, un dels grans especialistes sobre Chopin. Fins i tot, en l'època en que vaig estar a París vaig poder assistir al darrer curs públic que va fer Cortot. Sempre he viscut aquest ambient de Chopin, a través del meu mestre, en la meva estada a Mallorca i també a París.
Estant a Mallorca va conèixer l'indret on va viure Chopin, a Vall-demossa...
Sí. A més, allà s'hi va celebrar un concurs internacional de música, en el que vaig guanyar el segon premi, un premi que em va permetre traslladar-me a París per estudiar.
Com definiria l'obra de Chopin vostè que n'és un gran coneixedor?
És un puntal per a tots els pianistes, una de les obres que va evolucionar de forma absoluta en la tècnica pianística, en una època en que encara hi havia una influència molt forta del clavecinisme. Chopin va trencar amb això i va crear noves formes més característiques del piano.
Quins altres autors li agraden a banda del compositor polonès?
És difícil de dir perquè m'agraden tots. Però els que més he tocat han estat Brahms, Tchaikovski, Stravinski, Mozart m'encanta. N'hi ha molts que m'agraden molt, però tal vegada aquests són els que més he tocat.
En quin estat es troba la música clàssica actualment?
Crec que estem en un període de transició en el que no s'acaba de definir. Fins i tot com a afició. Abans, la clàssica sempre s'havia separat de les altres músiques. Avui en dia s'han ajuntat molt més i hi ha més contacte entre els clàssics i els moderns. Però de cara al públic no hi ha, potser, l'afició que hi havia al segle XX, sobretot a Alemanya, un dels països amb més tradició musical. Ara, la música va més cap a l'espectacular, influenciada pel mercat, per la propaganda. És un període de transició fins que es centri, novament, en el que realment és vàlid i bo.
Així, la música clàssica està perdent força amb el pas del temps?
No, no és que perdi força, sinó que no hi ha aquella tradició de viure la música clàssica. Hi ha països on sí que n'hi ha, però tampoc no és el que era. Un amic meu deia que ni el més gran omple les sales a Alemanya. En canvi, sí que les omple un altre pianista, que és bo tècnicament però que musicalment no té profunditat. Però ven, hi ha un mercat molt fort i ven. Avui en dia interessen els diners.
Vostè ha actuat als escenaris i els teatres més importants del món. De quin en guarda un millor record?
Els records més importants que tinc corresponen al Carnegie Hall de Nova York i a la sala
Tchaikovski de Moscou.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.