El murmuri i la xerrameca que ahir vespre es sentia a l'avinguda Pare Huguet d'Alaior anunciaven que la festa era a prop. Els alaiorencs i visitants ja estaven preparats per sentir estarrufar la pell i percebre els seus cors colpejant a ritme de tradició. Les festes de Sant Llorenç guaitaven des de feia uns dies entre actes culturals, lúdics, esportius però fou ahir quan entraren de ple amb un pregó que parlà d'infantesa, de sentiments, de records "d'un alaiorenc seixantí" que ahir va voler compartir una història de retorn a l'autèntica pàtria.
L'escriptor i registrador de la propietat Josep Maria Quintana parlà des de l'emoció i l'enyorança, ja que "quan m'acost a Alaior despunta en mi un sentiment de nostàlgia pels anys de joventut que s'esvaïren i pels meus pares i per la gent que tant he estimat".
Quintana va néixer al carrer Ample a mitjans del segle XX en un context sociopolític dominat pel franquisme. La seva família fou seu de formació i cultura i més en concret la seva mare, qui va ser pilar bàsic d'aprenentatge. "Ma mare m'ensenyava la doctrina cristiana asseguts tots dos darrera el taulell de l'estany entre quarterons de dues pessetes, ideals de dues deu, peninsulars de tres pessetes, celtes de quatre i caldo de sis pessetes comptades".
Apropà a la ment d'aquells alaiorencs amb edats semblants a la seva l'etapa viscuda al col·legi La Salle amb "l'hermano Bernat, un home petit i grassó i d'una ben curiosa saviesa popular, encara que gens acadèmica". No va oblidar les filmines de Don Bosco, els quadres escènics de la "galería salesiana" o l'himne "Honor y prez a San Juan de la Salle" que cantaven cada dos per tres. En to d'humor assegurà que "mai vaig saber què volia dir 'prez'".
Però l'olla de records bulliren de nou amb força quan parlà d'"es canonge Virolla, capellà de missa i olla, que record quan anava a Son Bou assegut al seient de darrera d'un descapotable marronós amb forma de banyera i botzina de goma". També parlà de quan anaven d'excursió a Cala en Porter a peu i els donaven un gelat de vainilla "tret d'una bombona envoltada per una capa de suro aïllant". Inicià Batxillerat a l'Academia Alayor. I quan sortia de classe es disposava a descobrir les verdures que havien tret a ca na Bombo, el mostrador de cas retratista, o els quadres de la pel·lícula que passarien as Casino i as Rincó.
Després d'aquest passeig per una història de vivències passades, va voler apropar-se al present i posar l'ull al futur. Quintana va convidar menorquins i visitants a "plantar cara a la vida, a fer front a aquest moment d'incerteses, tal i com van fer els nostres pares i avis". Però així i tot, i després de repassar alguns dels canvis, millores, creixements viscuts a Alaior, assegurà que "el que tenim és un somni, fruit de generacions d'alaiorencs treballadors i intrèpids que no demanaven què havien de fer per a ells les autoritats sinó què podien fer ells pel progrés del poble". D'aquí que fes un crit en defensa de la solidaritat, no en favor de l'individualisme. Per Quintana, tornar a Alaior ha estat tornar al ventre de la mare, aquella qui l'animava a fer més, a seguir endavant. "Aquesta ha de ser l'única veritat en temps d'incerteses, creure en noltros i estar convençuts que cada alaiorenc duu un Barçola dins el cor, demanar-nos què podem fer per Alaior perquè esdevingui una meravellosa ciutat".
Després d'aquest pregó de sentiments i consells, s'alçà potent un silenci per poder sentir a la llunyania el toc del tambor i el so del fabiol. Laura Sintes fou l'encarregada d'aquesta tasca, acompanyada per caixers i fillets vestits d'en primer. Tot seguit el batlle, Pau Morlà, va lliurar el penó de Sant Llorenç al caixer fadrí i unes morratxes a la caixera casada i al caixer pagès. També va ser ahir dia d'homenatges a qui ha dedicat gran part de la seva vida a vetllar pels protocols. Fou així com els caixers Francesc Benítez i Osvaldo Sintes reberen una insígnia de plata pels seus 25 anys participant en la qualcada.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.