452 anys enrere, Ciutadella visqué un dels seus episodis històrics més tristos. Els turcs envaïren la ciutat, la saquejaren i feren milers de presos. Aquell juliol de 1558, les germanes del convent de Santa Clara patiren en les seves pròpies carns la desgràcia.
Foren una peça més del poble ciutadellenc, i avui, quasi mig mil·leni després, el convent segueix viu, i pot explicar la història. Açò és precisament el que va fer ahir sor Carme Mesquida, abadessa del monestir, qui pronuncià la conferència de l'acte institucional del 9 de Juliol a l'Ajuntament de Ciutadella.
Amb la veu dolça, el to pausat i el somriure a la cara, sor Carme recordà una rondalla que sentia de petita, i que explicava d'una manera ben peculiar el naixement del convent. Contà que un cavaller evangelitzador anà fins a Assís, d'on agafà un roseret de roses blanques que després sembrà a Ciutadella on havia de néixer un convent. "Encara avui, els dies de vent, les roses d'aquest roser perfumen els carrers de Ciutadella", afegí sor Carme. La metàfora deixà pas, però, als fets històrics. Primer, recordant que el convent de Santa Clara és la institució més antiga que ha restat a Menorca, juntament amb la Catedral.
En la seva història, els fets del 9 de Juliol han quedat també marcats. Així, l'abadessa recordà com les trenta monges que llavors residien al monestir o bé varen ser assassinades o deportades. Una d'elles, sor Àgueda, qui llavors era l'abadessa, fou martiritzada. "Els llops sempre trien l'ovella més forta, la que corre més i va al davant del ramat. Sor Àgueda era la que havia corregut més en el camí del Senyor. O és que noltros, d'un roseret, no agafaríem la rosa més formosa?", exclamà.
En el seu relat, sor Carme Mesquida recordà com les monges que patiren el captiveri a terres turques "mai no deixaren de resar i aprengueren la llengua d'aquelles terres per ensenyar l'evangeli als fillets de les cases on estaven preses". Sor Blanca Mascaró, sor Antonina Pons, sor Catalina Ponsa o sor Joana Camarona foren alguns dels noms que cità.
Després dels fets del 9 de Juliol, el convent quedà arrasat, i tal com explicà l'abadessa, la seva reconstrucció no era feina fàcil. Les monges no tenien béns, i el poble estava empobrit. Tot i així, s'aconseguí aixecar de nou la institució gràcies a l'ajut dels ciutadellencs.
No fou aquella, però, la darrera vegada que les parets de la institució tombaren. No ho feu així la vocació i el sentiment. Durant la Guerra Civil, s'acordà enderrocar l'edifici. Sor Carme explicà que es reservà un pressupost de 40.000 pessetes per a aquesta tasca, doblers que no bastaren, com passa ara amb les obres públiques, feu broma l'abadessa). Fins i tot, s'havia encarregat a un arquitecte, Francisco Femenias, que planifiqués com urbanitzar els terrenys que quedarien lliures després de la desaparició del monestir.
I el monestir caigué físicament, sí, però anys més tard, i després que les monges visquessin durant una temporada a una casa del carrer de Maó, el bisbe Bartomeu anuncià la seva reconstrucció. De nou, contà sor Carme, no fou una missió fàcil. "L'Estat va negar els ajuts, no debades Menorca havia estat una illa 'roja'. Però el poble, una altra vegada, va respondre, i va tornar a reconstruir el convent", conta.
En el seu relat, sor Carme recordà també els temps en que les monges pujaven un llum dalt la torre del convent, on hi havia una imatge de la Mare de Déu del Toro, per a orientar els pescadors. "Ara els pescadors ja no necessiten aquella llum ni l'empren, però la imatge de la Mare de Déu del Toro de Santa Clara segueix encesa com a senyal que Déu ens guia i Jesús és al nostre costat", conclogué.
Aquest llum que roman encès és un símbol del que vol ser avui el convent de Santa Clara. Aquesta institució que, recordà l'abadessa, ha viscut com una part més de Ciutadella les seves alegries i tristors, les seves angoixes i esperances, "vol seguir essent un referent de vida cristiana seguint el camí de Jesús". I aquest exemple s'ha d'escampar, explicà, i en dates com la d'ahir, ha de motivar a la reflexió. "El 9 de Juliol podria ser l'estímul per a impulsar la creativat per recrear una convivència pacífica on hi cap la diversitat dins la unitat, un poble avingut per fer el bé", explica. I en aquesta missió, sor Carme Mesquida definí el paper de les germanes clarisses "com el llevat de la farina, que quasi no es nota, però que fa que l'evangeli broti dins cada cor".
L'abadessa instà els ciutadellencs a "emprar les mateixes armes que Jesús, l'amor, la pau, la pobresa i la humilitat, no altres armes que el que fan és destruir la dignitat i la qualitat humana". Amb aquestes eines, conclogué la conferenciant, "aquest 9 de Juliol ha de ser per als ciutadellencs una nova oportunitat per a recrear una societat de valors humans i espirituals que fan créixer l'harmonia".
La intervenció de l'abadessa fou reconeguda pels assistents (un Saló Gòtic ple i calurós) amb un llarg aplaudiment. La batllessa de Ciutadella, Pilar Carbonero, li feu entrega d'un quadre com a reconeixement a la seva contribució a l'acte institucional d'aquest 9 de Juliol.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.