"El meu marit és l'arquitecte i jo som l'obrera qui fa la feina"

Paco Cardona Pons: tenc 73 anys i som des Castell. Vaig treballar de fuster fins que em vaig jubilar. La meva afició són els cavalls, en concret, les carreres.

Mercè Pons Es Castell
A casa vostra, al carrer Castell de Sant Felip, 23, des Castell es pot visitar un betlem gegant. En sou molt aficionats a aquest art?
A.G.: De tota la vida. A jo sempre m'ha agradat des que tenc raó de ser. Fins fa vuit anys en feia un a casa de petitet, més casolà. Però des que el meu marit es va jubilar i va buidar la cotxeria on treballava de fuster, que es troba baix de casa, vam decidir muntar-ne un de més gros.

I quin dels dos és l'artífex del betlem?
P.C.: Més ella que jo. Jo faig les maquetes dels edificis i ella és qui ho munta i hi perd més temps.
A.G.: Jo solec dir que ell és l'arquitecte i el 'manitas', perquè té molta manya i facilitat per crear una estructura i, jo som l'obrera que ho munta i fa la feina. I quan el munt solec dir que serà el darrer any perquè és una feinada però després, m'agrada tant que l'any pròxim m'hi torn a embolicar.

Què el caracteritza?
A.G.: Que està fet amb material natural i que cada any l'intentem fer diferent amb algun edifici representatiu de l'Illa. Solem anar per Binisafúller a cercar còdols i per Cala Pedrera per la mata. També hi he posat abet i cactus, hi he sembrat blat que ja neix i pebres picants que just semblen tomàtics. Si el mires amb deteniment, a la llunyania hi ha una casa que, realment està amagada ben a prop de qui s'ho mira però, mitjançant un mirall, dóna aquest efecte. També hi he posat una font a la part de darrere que sembla que surt l'aigua d'entre les roques. M'agrada el detall, per exemple, les finestres de les cases porten cortinetes. A més, la part de davant està adequada perquè els néts hi puguin jugar. Hi ha un estany on les figures hi neden i els animals es mouen de lloc contínuament.

Enguany hi ha un edifici molt representatiu, no és així?
P.C.: Al centre del betlem hi ha l'ermita dels Vergers de Sant Joan. Està feta de porexpan. La vaig elaborar a partir d'una foto i a l'ull. No és molt complicat, per això ens agrada cada any canviar d'edifici. Normalment en deixem alguna de maqueta feta, però les altres les llencem o les regalem ja que no és possible guardar-les totes. Ja hem fet l'església de Llucmaçanes, que és on ens vam casar, també hem fet la des Castell, Fàtima, l'any passat va ser l'església de Gràcia de Maó i enguany ha tocat la dels Vergers de Sant Joan.
A.G.: També hem intentat representar aquells horts que hi prop de Ferreries, quan véns de Ciutadella i que a mi m'encanten per estar en pendent i ser tant peculiars. Vaig fer parets seques a partir de codolets molt petits per intentar copiar-los.

Quant medeix?
P.C.: Fa 4,20x1,65 metres.

Ha vingut molta gent a veure'l?
A.G.: Més que res han estat coneguts. Diumenge vindran els al·lots de catequesi i la setmana passada va passar una parella de Maó que no coneixíem i va entrar a veure'l.