Hi havia música a la Menorca Talaiòtica?

La música o, com anomena vostè, sonoritat de la prehistòria menorquina és una qüestió poc coneguda a Menorca.

—Sí, en el context del que denominen protohistòria, aquest moment de la Segona Edat del Ferro abans de l’arribada de l’època romana, és curiós observar com el registre arqueològic tant a Mallorca com a Menorca comencen a aparèixer objectes que s’han identificat com a possibles instruments musicals o objectes que com a mínim tenen algun tipus de propietat sonora, com per exemple són les campanetes. En moltes coves d’enterrament apareixen aquestes campanetes, precisament a Mallorca s’ha trobat un conjunt més ampli, formen part de collarets i demés, s’interpreten que serien com a part de vestits i d’elements un poc de ritual.

S’han trobat altres objectes musicals?

—A Mallorca tenim, però no a Menorca, els anomenats tintinnabulum, un disc de metall que anava suspès d’una cadena metàl·lica i aquesta d’una mena de mànec del qual penjava la cadena i el disc. Va acompanyat d’una baqueta o verguerina de secció circular del mateix material que serveix per a percudir l’instrument. Laura Perelló i Bartomeu Llull, de la UIB, han publicat uns quants articles sobre les propietats musicals dels tintinnabulum. En el món ibèric peninsular també tenim constatades les troballes d’instruments musicals com la flauta doble i, per altra banda, al món púnic també hi ha representacions a la cova des Culleram, tenim terra-cuites amb flautes dobles i tambors de marc, i tot això com que crea un escenari mediterrani, a la conferència li he donat un nom així un poc metafòric «Al ritme de la Mediterrània». Sembla que en aquell moment, tant Mallorca com Menorca en època talaiòtica final comencen a incorporar-se aquest ritme mediterrani que venia d’altres llocs.

El seu coneixement encara està en una fase inicial, no?

—Òbviament, ens falta molta informació i no podem tampoc anar molt més enllà de moment amb la informació que tenim d’aquests instruments. Aquestes campanetes també es poden interpretar, com sabem que passen en el món púnic, per exemple per allunyar els mals esperits, es tractaria com un tema de protecció, són com amulets. El món púnic és un món molt de supersticions, efectivament de portar molts amulets. Tenim epigrafies, documents escrits sobretot en pedra, tenim moltes fórmules com de protecció davant els mals esperits, les divinitats lligades al món més caòtic. Aleshores, pensem que la mentalitat de les poblacions del Talaiòtic Final, de Mallorca i Menorca, que d’alguna manera comencen a incorporar-la, diuen aquestes campanetes que comencen a conèixer i a veure en altres llocs, també les incorporem com a aixovar dels nostres morts. Potser també amb això venen aquestes mentalitats.

Algunes influències més?

—Aquesta interpretació s’enquadra en un moment del Talaiòtic Final en què sabem que el món dels santuaris de taula tenen aquesta nova mentalitat religiosa que també té un podríem dir que regust púnic, no és qüestió de dir que les taules eren púniques, ni molt menys, però sí que sembla com una mena de cultura mixta, com el món talaiòtic comença a conèixer i desenvolupar coses que potser veu i coneix, però les adapta a la seva tradició i la seva cultura.