La mostra ofereix diferents instruments de corda. | MANOLO BARRO

TW
0

El pròxim dissabte, a les 12 hores, s’inaugura al Museu de Menorca l’exposició «Així sona Menorca», un recorregut històric dedicat als diferents espais en què la gent escolta, interpreta, sent i s’emociona amb la música. La mostra, que estarà oberta durant un any i es podrà visitar de forma gratuïta fins al 22 de febrer de 2026, reuneix més de seixanta objectes en un recorregut musical dels darrers 400 anys i compta amb el comissariat científic de la musicòloga Laura Triay, a més dels tècnics Montserrat Anglada i David Cabré, la coordinació de la directora del Museu Carolina Desel i el disseny museogràfic de Roseta Mus.

L’exposició està configurada en tres espais -públic, religiós i domèstic- que permet fer un recorregut on es contextualitza la música en la societat, economia i cultura dels darrers 400 anys: «La plaça», que està vinculat a la música tradicional i popular, a més de les festes patronals; «La capella», amb una part dedicada a la música religiosa, a més del teatre i als gèneres musicals que s’hi representaven; i «Ca nostra», un àmbit més íntim, i que a l’exposició destaca un saltiri, el quadre d’Àngela Poly -obra de Pasqual Calbó- i la ‘partitura per saltiri’ localitzada a l’Arxiu Històric de Ciutadella.

Els dos quadres a l’oli que mostren dues vistes inspirades en un teatre de Maó del segle XVIIII del Museu d’Arts Decoratives de París. | MANOLO BARRO

Un dels espais i ambients en què es divideix l’exposició. | MANOLO BARRO

Objectes

«Així sona Menorca» comprèn una acurada selecció d’objectes que inclouen quadres, instruments i partitures musicals, procedents del propi Museu de Menorca, els Arxius Històrics de Maó i de Ciutadella, Museu Can Saura, Ca n’Oliver, Museu de la Música de Barcelona, a més d’altres objectes de diferents col·leccions privades.

D’entre els quadres que el visitant podrà contemplar, n’hi ha dues pintures a l’oli que s’exposen per primera vegada i que han vingut expressament des del Museu d’Arts Decoratives de París: «Vue de la salle théatre de Minorque» i «Vue de la scène du théatre de Minorque» de 1760, que mostren dues vistes inspirades en un teatre de Maó del segle XVIII.

Exemplar del monestir de les Concepcionistes Franciscanes de Maó. | MANOLO BARRO

El visitant podrà gaudir d’una part més sensorial al claustre del Museu, convertit en un «Passeig d’emocions» vinculat a diferents cançons menorquines.

El apunte

Una immersió en les vivències de les persones que van viure la música

La comissària científica de l’exposició, Laura Triay, afirma que en un principi es va descartar la idea de fer una exposició que fos només història de la música en un sentit cronològic, per la qual cosa «s’ha dividit en uns espais i ambients, en què es mostren el tipus de música que s’hi donen, contextualitzar-ho en l’espai que es fa i sobretot també relacionar-lo amb la gent que hi està participant, que és la idea més antropològica de relacionar-ho amb les vivències de les persones». Triay assenyala que s’ha fet una selecció seguint els criteris de la musicologia de què pot ser més interessant, més singular de Menorca. També destaca el quadre d’Àngela Poly amb un saltiri, l’únic conegut en què es veu com es tocava, amb uns didals a posta, a més d’un tambor i fabiol del segle XIX, entre altres.