L’Ajuntament de Maó inclourà el refugi subterrani de la Guerra Civil de l’Escola d’Adults en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic municipal, a més d’iniciar en la màxima brevetat possible la redacció d’un informe tècnic i jurídic que estudiï sobre la seva titularitat i viabilitat per a poder ser obert al públic. Aquest acord plenari per unanimitat de la proposta presentada pel grup municipal Ara Maó també contempla començar la rehabilitació del referit refugi subterrani, editar una publicació divulgativa i adequar una sala d’interpretació sobre aquesta instal·lació.
El refugi subterrani de la Guerra Civil de l’Escola d’Adults de Maó és un dels 154 refugis de diferents tipologies que contempla el catàleg de túnels antiaeris de la Guerra Civil del municipi que l’Ajuntament de Maó va encarregar a Miquel López Gual i Carlos de Salort l’any 2021, segons va recordar Mateu Berenguer, el regidor d’Ara Maó que va defensar la proposta d’acord a la sessió plenària del passat dimecres. Berenguer va recordar altres municipis de l’Illa que van recuperant aquests refugis subterranis, com Ciutadella, Alaior, Es Castell, Es Migjorn i Ferreries.
Oportunitat
En aquest sentit, el regidor Mateu Berenguer va assegurar que «el refugi que està ubicat al carrer Sant Joan número 10, a l’actual Escola d’Adults, representa una bona oportunitat perquè pugui ser obert al públic i d’aquesta manera contribuir a la recuperació del patrimoni històric maonès», a més de subratllar la necessitat de comptar amb un informe previ dels serveis tècnics que estudiés la viabilitat d’aquest projecte, «però aquest punt no hauria de ser un impediment per a la seva rehabilitació».
El regidor del PP Bernardo Pax va expressar el suport del seu partit a la iniciativa d’Ara Maó, tot i que va qüestionar l’entusiasme de poder materialitzar el projecte en el menor termini possible, atesa la seva impressió que encara queda molt de temps per traslladar l’Escola d’Adults a l’antic Quarter de Santiago. Pax va assegurar que «tot i els terribles fets històrics ocorreguts entre els anys 1936 i 1939 del segle passat, el PP aposta pel record des de la concòrdia, que és el nostre principal valor», subratllant la necessitat de clarificar la titularitat del refugi antiaeri. Pax també va assenyalar que, a més de la despesa de rehabilitació, s’havia de tenir en compte les posteriors despeses fixes, com personal i manteniment.
El apunte
El batle Héctor Pons subratlla la importància de la titularitat del refugi
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Ya va siendo hora de reconocer también a los cientos de asesinados por criminales del frente Popular en el Ayuntamiento de Ferreries, la Mola, Plaza del Borne de Ciutadella, cuesta de Ferreries, Cala Figuera, barco-prisión Atlante, cementerio de es Castell, cementerio de Mahón, carreteras y campos de Menorca... Y a los miles de menorquines que por sus ideas políticas o fe religiosa fueron encarcelados en la Mola, barcos prisión Atlante, Aragón y Verdaguer y diferentes inmuebles reconvertidos en cárceles, a los que fueron encuadrados en batallones disciplinarios o deportados a campos de concentración del Frente Popular en la Península como el de Clariana, donde algunos fueron asesinados o fallecieron como consecuencia de las penalidades que padecieron...
Claro, seguro que nuestros turistas y visitantes veraniegos se pegarán por ir a meterse en un túnel angosto y claustrofóbico que no conduce a ninguna parte ni tiene el menor interés. Lo que veo venir con total claridad, conociendo bien el percal, es que este consistorio sectario aprovechará la oportunidad para colar de rondón en ese sitio un montón de propaganda proselitista en favor del Frente Popular y sus secuaces, presentándolo como las víctimas y los buenos de la película, denostando lógicamente a los del otro bando. Lo veremos...