«Folklore menorquí de la bruixeria» és el títol del treball de Lídia Pérez Pérez, que d’aquí a uns dies veurà la llum. És el número 152 dels «Quaderns de Folklore» i està dedicada a les bruixes, personatges que «han tingut molta controvèrsia al llarg dels segles», però que fins i tot en l’actualitat «molta gent no sap quin és el seu context, ni la seva repercussió, ni les conseqüències que realment han patit», per haver estat immerses «en una manipulació simbòlica guiada per un sistema patriarcal i capitalista, que ha adulterat tota la descripció d’aquelles dones que representaven una alternativa davant la violència que s’exercia al cos de la dona».
D’aquesta manera introdueix l’autora, Lídia Pérez, el tema que centra el seu estudi, amb el qual fa un recorregut sobre la concepció de les bruixes, a Europa i, més concretament, a Menorca, partint de casos reals i endinsant-se en el món de les llegendes.
Lídia Pérez (Manacor, 2000) és graduada en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat de les Illes Balears i és docent a la Universitat de València. S’introduï «en el món de les llegendes de bruixes de Menorca gràcies a l’antropòleg Jaume Mascaró».
Literatura popular
Com explica l’autora, treballa en aquest «Quadern de Folklore» des de fa dos anys, després de dedicar el seu treball de final de grau al capellà i folklorista santlluïser Antoni Orfila Pons, que firmava amb el pseudònim Fila-Or i que fou assassinat en la Guerra Civil.
Arran d’aquest estudi, Pérez va entrar en contacte amb historiadors, filòlegs i investigadors menorquins, i s’ha pogut endinsar en el món de les llegendes i les rondalles. Ho ha fet a través dels reculls de folkloristes com Francesc Camps i Mercadal, Andreu Ferrer, el mateix Orfila o Catalina Benejam en menor mesura. Admet, però, que «la tasca no ha estat fàcil, perquè no hi van posar massa atenció a les bruixes», segurament, per la censura envers aquesta figura i la por que generaven. Així i tot, Pérez ha trobat setze llegendes, on la bruixa esdevé protagonista, sovint representada simbòlicament per animals, per exemple, a «Sa perdiu blanca» o a «Sa somereta blanca». Altres títols on apareixen bruixes són «Es ganivets ardents», «Mals esperits», «Malefici», «Oració de Sant Joan» o «Es mocador fermat».
Fora de la narrativa popular, «les creences en bruixes eren molt esteses en la societat tradicional de l’època del Sant Ofici, fins al punt de provocar un sentiment col·lectiu de por», diu Pérez, i rebia la consideració de bruixa tota dona que «practicava la medicina popular, feia ungüents o era acusada de mal donat». A Menorca hi ha documentada una única execució, la de Joana Gonyalons, filla i néta de dues acusades de bruixeria.
El apunte
S’han previst dues presentacions coincindint amb el Dia de la Dona
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
... no lo entiendo... las leyendas hablan de cuentos para no dormir de mujeres acusadas de brujería que asustaban a la población... cuando de todos es sabido que quien de verdad siempre HA DADO MIEDO es la iglesia que las aterrorizaba, denigraba y martirizaba mediante esa aberración que fue el santo oficio y sus "juicios" sin juicio de la inquisición... un movimiento descarado de distracción para señalar a falsAs culpables para escurrir el bulto de sus propios pecados...
Retornem