El militar i compositor Josep Lluís Ortega Monasterio.

TW
2

L’emissió fa unes setmanes a TV3 i a la plataforma 3Cat del reportatge «Muros del silencio. Gran escala 2000», una investigació periodística d’Anna Teixidor i Marc Faro que aporta noves pistes sobre un prostíbul de luxe dels anys noranta al poble gironí de Ventalló, a Catalunya, en què es pagava per tenir sexe amb filletes menors d’edat, va aixecar una gran polèmica per quant s’involucrava el músic i exmilitar Josep Lluís Ortega Monasterio (Santoña, 1918-Barcelona, 2004), considerat el pare de les havaneres en català i, per altra banda, molt lligat personalment i professionalment amb Menorca.

El reportatge periodístic posava en relleu que Ortega Monasterio era soci d’Antolín Fernández, proxeneta amb nombrosos antecedents per robatoris, violència i prostitució il·legal i fundador del polèmic local de Ventalló, que va morir el 1989 i el prostíbul va continuar en mans de la seva germana Rolíndez Fernández, que el 1992 va ser condemnada a cinc anys de presó. Tot i que no es demostra de forma acreditada la implicació del músic en el local de Ventalló, els periodistes l’involucren en altres clubs de la mateixa xarxa, així com també la seva esposa Pura Gastón.

Les revelacions periodístiques van aixecar una autèntica polseguera en què la imatge del músic, nascut a Cantàbria i que gran part de la seva infància la va passar a Guipúscoa, ha quedat totalment desprestigiada, fins al punt que algunes institucions públiques i privades de Catalunya han retirat plaques o distincions a la seva memòria, mentre que altres encara no s’han pronunciat.

Família i Menorca

La família Ortega Monasterio ha assegurat a MENORCA • «Es Diari» que està preparant la demanda per dret a l’honor que presentarà després de les festes Nadal, ja que han hagut de cercar antigues sentències judicials i localitzar testimonis per poder plantejar una argumentació sòlida. «A Menorca moltíssima gent coneixia el nostre pare i han quedat consternats davant d’un reportatge que tal com demostrarem és inequívocament fals i difamatori», assegura.

Per altra banda, Tòfol Mus recorda que el 1966 va compondre la lletra d’«Escolta es vent» amb música d’Ortega Monasterio, «com a persona i com a músic només tenc paraules d’agraïment pel tracte personal que em va donar a partir d’aquesta cançó que prop de seixanta anys encara es canta i totes les que vam fer després», assegura. Es tracta de «Si fóssim gavines», «Cap a romandre», «Vell mariner», «Sa filla des sargent» i «Tornada parrandera».

Mus reconeix la seva sorpresa quan va escoltar a la televisió la informació que relacionava Ortega Monasterio amb la prostitució i proxenetisme i, per altra banda, subratlla la necessitat de diferenciar els vessants personal i professional del creador d’havaneres tan emblemàtiques com «El meu avi». «Una cosa és la seva obra musical i l’altra la seva actuació personal i que hagi estat implicat en unes actuacions que no puc jutjar perquè desconec. També vaig quedar sorprès que al cap de vint anys de la seva mort es tregui un tema en el qual no va ser imputat de res i que ara no es pugui defensar de la desagradable acusació, que em sembla més sensacionalista», assegura.

Mus també està en contra que es vulguin silenciar les cançons d’Ortega Monasterio, perquè transcendeixen dels seus autors i formen part de la col·lectivitat, «ja són propietat de les persones que les canten», subratlla.

Petjades a Menorca

El 1961, el llavors comandant d’Infanteria Josep Lluís Ortega Monasterio va ser destinat a Menorca i es va trobar a una societat donada al cant, una població enamorada del seu repertori popular i molt receptiva a l’arribada de nous estils, que va afavorir el seu arrelament a l’Illa i va provocar que fos una de les seves etapes musicals més productives, segons el musicòleg Xavier Seguí Povedano, que comptabilitza fins a cinquanta-dues cançons del seu llegat, algunes amb lletra de Tòfol Mus i Gumersind Riera. El militar i músic va compondre diverses cançons per al grup Los Parranderos i va tenir una exitosa participació en el Festival de la Cançó Menorquina d’Alaior. El 2004, es va celebrar un concert homenatge a la seva memòria al Claustre del Carme, a Maó.