L’edició menorquina d’‘Es Principet’, en entredit pels drets d’autor

Antoine de Saint-Exupèry va morir en un accident d’avió el 31 de juliol de 1944 i, com que la llei espanyola protegeix els drets d’autor durant 80 anys a tots els creadors morts abans del 1987, s’hauria d’haver aconseguit una autorització prèvia dels seus hereus o de l’editorial Salamandra, que en té l’exclusiva de comercialització en català i castellà a tota Europa, per poder treure al mercat ‘Es Principet’.

Robsy conclou que l’obra no quedarà alliberada fins a l’1 de gener de 2025 i acusa el conseller de Cultura, Joan Pons Torres, d’haver avalat i posat el logotip de la institució al llibre sense haver-se adonat que es podria tractar d’una versió apòcrifa. Des d’aquest mateix raonament, també seria ‘pirata’ l’edició mallorquina, ‘Es petit príncep’, que Sa Fundació avalà en 2020 quan l’ara conseller presidia l’entitat.

El conseller de Cultura contradiu, pèro, Robsy i assegura que l’obra «és de domini públic, ja que l’autor fa 80 anys que va morir». Així ho ha deixat escrit Joan Pons en resposta al representant socialista, que l’interpel·là amb una bateria de preguntes.

Pons Torres explica que la participació del Consell en l’edició menorquina «s’ha formalitzat per correu electrònic» i sense que s’hagi obert cap expedient administratiu. La institució ha pagat 251’33 euros a l’editor per la compra de 30 exemplars i, a canvi, ha posat el segell al llibre. El conseller també n’ha fet el pròleg, i dissabte en farà la presentació.

«Ha estat un èxit total. Ha despertat moltíssim interès i ara veim que hem fet curt, que la iniciativa es mereixia una ajuda encara més gran per part nostra», va dir el conseller en plenari.  «És una col·laboració senzilla, però feta des del cor i l’estima cap al menorquí», remarcà.

Robsy ho té clar. «És fals que l’obra sigui de domini públic, el que demostra que el conseller no coneix o no vol conèixer la llei».

Però l’editor, Jaume Arbonés, es defensa i entén que l’obra és de lliure domini des de l’1 de gener de 2015. A diferència de Robsy, interpreta que els drets van ser vigents durant 70 anys, i no 80, perquè, tot i morir abans de 1987, Sant-Exupèry no era espanyol i, per tant, no li és d’aplicació aquest supòsit. «Aquesta deu ser la confusió», afirma.

Pel que fa a l’editorial Salamandra, Arbonés diu que només en té l’exclusiva fins l’any que ve de les edicions en català i castellà, però no així de les fetes en les varietats dialectals, en al·lusió al mallorquí i el menorquí.

Per contra, Jaume Arbonés sí va haver de comprar els drets d’autor quan el 2004 va treure al mercat l’edició en aranès (’Eth petit prince’) i quan el 2007 va fer també una edició en valencià, ‘El príncep xiquet’. Es tracta, fins ara, de la més exitosa de totes, amb 10.000 llibres venuts i una segona edició en marxa.

Les edicions balears han estat més modestes, tot i que «també es venen bé». ‘Es petit príncep’ ha tret 4.000 exemplars a Mallorca, i n’hi ha 1.000 d’Es Principet’ adaptat al menorquí a les biblioteques i llibreries de l’illa.

‘El chaval principeras’

A més, l’editor barceloní recorda que s’han publicat moltes altres traduccions a Espanya, inclosa ‘El chaval principeras’, una peculiar edició en cheli, el madrileny castís, que va sortir a la llum en 2022. «Estic bastant tranquil», assegura, convençut que la recent edició menorquina «és una més entre les nombroses que han sortit des que es van alliberar els drets». De fet, la web de Petit Prince Collection té registrades 610 edicions diferents, entre elles la de Menorca.

Arbonés es mostra «sorprès que les grans editorials no s’hagin posat encara en aquest tema» de treure edicions dialectals del clàssic de Saint-Exupèry, «ja que tenen molt bona acollida». Tanta que ja pensa en promoure una cinquena edició, en eivissenc o en el català propi de les Terres de l’Ebre, d’on era originari son pare.

Tot i així, Arbonés diu que li sap greu veure’s «immers enmig d’una polèmica. Vaig comprovar que molta gent vol llegir el llibre en valencià, però desconeixia que a les Illes es podia emprar com una arma política. A fora hi ha moltes traduccions i ningú no es posa les mans al cap, però ja veig que aquí sí. I açò que, abans de fer-les, jo tampoc veia tanta diferència entre una edició en mallorquí i una altra en menorquí, però després d’acceptar la suggerència que em va fer Joan Pons, em sent content d’haver impulsat el projecte i d’haver conegut així la riquesa lingüistica que teniu a l’Illa. Es quelcom que no es percep des de Barcelona».

Jaume Arbonés, qui es confessa «un enamorat del llibre», creu que el català estàndar «no hauria de contravenir les varietats lingüístiques, un lèxic molt gran i ric que no sé per què no es potencia». Per a l’edició menorquina ha comptat amb Sili Pons Sabater com a escriptora i amb Pau Faner fent la revisió del text.