El periple africà de Deseado Mercadal

El comissari científic del projecte, José Miguel Santacreu, i el comissari visual, Juan Valbuena, han plantejat l’exposició com un «recorregut històric i emocional sobre l’exili espanyol al nord d’Àfrica», un dels èxodes «més desconeguts», en què «uns 13.000 espanyols van arribar al nord d’Àfrica el març de 1939, al final de la Guerra Civil». Una xifra que encara havia de créixer, amb 4.000 deportats més des de camps de concentració de França.

Menorquí a l’exili

L’exposició recull el testimoni de vint-i-dos personatges, entre els quals hi ha Deseado Mercadal Bagur (Maó, 1911-2000).

De l’autor de sarsueles com «La canción del mar» explica la mostra que, després d’afiliar-se a la UGT i al PSOE i de publicar sota el pseudònim Diógenes a «Justicia Social», Mercadal va fugir de Menorca en el veler «Carmen Picó», el febrer de 1939, amb la seva dona Celeste i el seu fill petit, en direcció a Alger.

Al port africà el va reembarcar cap a Port-Vendres, a França, on «va aconseguir dissimular la seva condició de refugiat i, després de passar una sola nit al camp d’Argèles-sur-Mer, va poder embarcar com a polissó, per tornar a Alger i reagrupar de nou la seva família.

El 1942, Mercadal va ser detingut i conduït a Colomb-Béchar i a les mines de Kenadza, «on se’l va rellevar dels treballs més durs per la seva condició de músic». I un any més tard va poder tornar a Alger i assistir com a periodista als judicis per tortures al camp de Hadjerat-M’Guil. Un procés que, com s’explica en la mostra, va acabar amb la condemna a mort dels responsables de les tortures.

El músic maonès va treballar llavors en una fàbrica de licors i en diverses orquestres, fins que el 1948 va poder viatjar amb la família a Barcelona, on residirien uns anys. Allà va continuar la seva militància socialista en la clandestinitat, fins que el 1965 van aconseguir tornar a Menorca.

De l’estada a Alger, Mercadal va publicar diversos textos. El 1983 va publicar «Yo estuve en Kenadza», per «omplir tant com sigui possible el buit, aportant tanta informació autèntica i verídica com posseesc sobre tal infame pàgina de la història de l’èxode republicà espanyol de 1939».