La imatge correspon a l’any 2011 a casa seva.  | Gemma Andreu

TW
4

Miquel Ametller Caules, de 86 anys, va morir aquest diumenge a Ciutadella, després d’un llarg procés de deteriorament cognitiu. La notícia es va estendre ràpidament, sobretot entre el món de la cultura, que sempre ha considerat Miquel Ametller el mestre del glosat, la persona, el glosador que va aconseguir la seva supervivència en uns moments en què estava a punt de desaparèixer. Per tant, deixa com herència un glosat que avui té més força que mai, gràcies als tallers de formació que ell va oferir durant molts anys.

L’any 2011, Soca de Mots, el col·lectiu que ell, Esteve Barceló i Toni Pons van crear, li va retre el primer dels homenatges que ha rebut, en aquest cas amb la participació de glosadors de Catalunya, Mallorca i Eivissa. La periodista Raquel Marquès li va fer una entrevista per «Es Diari». A la pregunta de com la glosa havia afectat la seva manera de viure va respondre en glosa:

«A voltes no som prou lliure

amb una i altra cosa,

es glosar no fa cap nosa

i m’ha fet plorar i riure,

tot açò ho podria escriure

que jo no visc per sa glosa

emperò m’ajuda a viure»

Explicava que havia après a glosar de son pare i que també havia tingut per mestre Joan López Casasnovas. Va ser ell, el poeta Pere Xerxa, qui va glosar la figura del glosador a l’homenatge que li va retre l’Ajuntament de Ciutadella el 2016, just una setmana després de rebre el premi Ramon Llull del Govern balear. Llavors ja no podia participar en glosats i residia al centre assistencial de Santa Rita. En tots aquets reconeixements es va valorar la seva enorme aportació a la cultura popular. El seu nom estarà lligat per sempre a la recuperació de la glosa menorquina.

El funeral es celebra aquest dilluns, a les 18.30 a Sant Antoni Maria Claret, la parròquia que ell i la seva dona, Margarita Gomila, amb altres, van ajudar a aixecar.