El llegat de la trajectòria de trenta-quatre anys de l'arquitecte maonès Francesc Femenias

L’exposició és una tria dels edificis més interessants del primer arquitecte menorquí a partir dels capítols del llibre «Francesc Femenias Fàbregas, arquitecte. 1870-1938», de Joan J. Gomila, que està formada per setze panells i que reflecteixen la trajectòria arquitectònica de Femenias. Hi ha una part introductòria amb un panell dedicat als mestres de cases, per saber la situació de Maó abans de l’arribada de Femenias, quin tipus d’edificis s’havien fet al segle XIX i com treballaven els mestres de cases, apunta Gomila.

A més d’un panell sobre la biografia de Femenias, dedicat a la part més personal, d’acció cultural i social de l’arquitecte, hi ha nou panells que aporten informació sobre els quatre decennis: de 1901 a 1910, amb la seva arquitectura més clàssica i  acadèmica en què es mostren els edificis més representatius d’aquesta època, com la Casa Pons Escudero, des Cós de Gràcia. De 1910 a 1920, quan  Femenies mostra el seu aspecte més modernista, on l’exemple arquitectònic més important és la Casa del Poble, del Camí de Castell, a Maó, a més de les cases senyorials de camp de sa Cudia Cremada, a Maó, es Camp Sarc, a Sant Lluís, i Llumena Nou, a Alaior. De 1920 a 1930, quan Femenies es converteix en un arquitecte eclèctic i tant dissenya un enfront modernista com clàssic. I de 1930 a 1935, en què apareixen els seus darrers edificis, entre els quals el més important és l’antic Cafè Marcè, a s’Arraval, en una etapa en què ha depurat molt la seva ornamentació dels edificis i que s’atraquen una miqueta a un racionalisme molt suau, assenyala Gomila.

El darrer bloc de l’exposició és un estudi comparatiu entre Francesc Femenies i Francesc Hernández Sanz, en què s’explica la seva relació i els dos darrers panells mostren bàsicament edificis d’Hernández Sanz en què Femenies signa davall de la firma del primer la conformitat del projecte. Es veu que els projectes que fa Hernández Sanz són molt més depurats i ben dibuixat -el professor i historiador era un gran dibuixant- una qualitat que també es veu en els plànols vegetals, encara que siguin plànols tècnics, ell els dibuixa molt bé, tots els boínders, etc., com per exemple la Farmàcia Mir, que és l’edifici més important d’Hernández Sanz a Maó, i també la casa de Binigaus Nou, as Migjorn Gran, o l’edifici de sa Granja, a Maó, assenyala Gomila.

Vitrines

A més dels panells, l’exposició conté vuit vitrines on es poden veure els originals d’alguns dels projectes i també la instància manuscrita del promotor que demana la llicència d’obres a l’Ajuntament amb el plànol que l’acompanya. El visitant pot veure el projecte de la Peixateria de Maó, que és molt complet, i l’enfront la Casa Paca Martorell, entre altres. També hi ha un panell dedicat a l’obra pública, amb l’ampliació del carrer de Sant Crist, a Maó, i la creació del carrer des Ramal, a Alaior, que també és un projecte de Femenias.

Rutes

Una activitat també dedicada al primer arquitecte menorquí amb titulació universitària va ser la Ruta Femenias celebrada fa deu dies que, guiada pel comissari de l’exposició, Joan J. Gomila, va recórrer una quinzena de punts d’interès al nucli urbà de Maó. A més, aquest cap de setmana també s’han organitzat visites guiades per a arquitectes a la ciutat i també a diferents casats de camp.