Garbo Girls, petjada en el teatre amateur

Dissabte va ser el torn de Galícia, participant en el Festival Internacional de Teatro Amador de Palas del Rei. Amb 25 anys de trajectòria, aquesta mostra es caracteritza per recolzar i donar visibilitat a la llengua i a la cultura tradicional.

Passió pel teatre

Les Garbo Girls van ser escollides entre més de 150 grups d’arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. D’aquesta manera han participat sota la Federació de Teatre Amateur de Catalunya, a la qual està inscrita l’Orfeó, a més de la Balear.

La doble inscripció, segons expliquen els membres del grup, es deu a l’objectiu de teixir una forta connexió amb els grups de territoris de parla catalana. Aquest és l’esperit que vol transmetre també el festival de Palas del Rei.

Paradoxalment, però, tal com apunten les Garbo Girls, l’obra que van interpretar estava en castellà. La representada va ser «Orinoco», una peça protagonitzada per «dues vedets vingudes a menys que no han tingut sort a la vida». Es tracta d’una història molt connectada al món actual, «és per això que ha triomfat tant, no ens l’haguéssim imaginat, aquesta rebuda». L’obra és per a tots els públics, fa riure i reflexionar al mateix temps.

Fa més de quatre anys, des del març de 2020, que la van començar a interpretar i afirmen que el missatge de fons correspon amb la seva filosofia de vida: «No s’ha de perdre mai l’esperança. Els moments polits sempre estan per arribar».

El 2019 van complir la seva il·lusió «d’actuar juntes», expliquen Cubas i Lucena, tot afegint que una de les motivacions era interpretar les obres que més el motivessin. Adapten a les seves possibilitats les peces que trien i segueixen un únic criteri, que hi hagi dos personatges: «Ens és igual que siguin figures masculines o femenines». Tot plegat, expliquen que la d’escollir és una feina conjunta que fan els membres, «ja que és molt important la unió del grup». Teòricament, i només sobre el paper, cada un té un rol, però les regles tant per rompre-les. En Pere Pelegrí és qui toca el piano i s’encarrega de la música, «fa màgia», concreten. D’altra banda, en Pere Fiol és el tècnic, «idea qualsevol escenografia, com ara la proa d’un vaixell». Tot seguit, na Pili adapta els guions i na Maria fa de relacions públiques, és la que, per exemple, «cerca els concerts».

Són ells mateixos els que recorden que són amateurs, tot i que fan feina com a professionals: «Li dediquem moltes hores, però no totes les que desitjaríem». Pelegrí i Fiol ja estan jubialits, però Cubas i Lucena no: «No ens queda més remei que compaginar-ho amb les nostres feines». Tot i això, la llista dels llocs on han actuat és llarga. La seva pròxima aturada serà Palma, amb ‘Helena vs Penèlope’.