«La paleontologia és reflexionar sobre el futur fent una mirada crítica al passat»

Com a biòleg, què li va fer decidir-se per la paleontologia?

—Des de petit sempre m’havia sentit atret per tot el que tenia a veure amb els éssers vius. A qui no li podria fascinar o encuriosir saber com serien aquelles bèsties, grans i petites, que no van poder arribar fins als nostres dies, però que van deixar la seva petjada en la història. Acabant la carrera, vaig trobar una assignatura que es deia    «Introducció a la Paleontologia», i no m’hi vaig poder resistir. A més, teníem altres matèries que xerraven de l’evolució, tant humana com d’altres espècies, i de taxonomia dels éssers vius. Tot junt va fer una barreja que em va fer reviure aquest somni d’infància.

I ha trobat prou opcions de recerca i conservació?

—Sí, totalment. Pel que fa a programes de recerca i també referent a beques. Ajudes a nivell autonòmic i estatal i, fins i tot, d’entitats i fundacions de fora. En la majoria dels casos, però, l’expedient acadèmic és molt important. Hi ha diferents investigadors principals, cadascun al capdavant d’una línia d’investigació. I aquestes línies, o els investigadors i investigadores principals, són els que reben finançament econòmic a través de les beques o projectes de l’Estat. Més enllà d’això, hi ha poques institucions realment que s’hi puguin dedicar, en el cas de la paleontologia. No hauria de ser així, però són moltes qüestions a tenir en compte i poc finançament per tot allò abastable. Només en obres de construcció alienes que toquin sediments susceptibles de tenir fòssils ja haurien de tenir vigilància per si apareixen restes. Són moltes qüestions, per això és important l’expedient.

Quina ha estat la seva trajectòria en tots aquests anys com a paleontòleg?

—En 2010 vaig acabar el màster de paleontologia sobre l’estudi i la mesura d’un grup de musaranyes de Balears (Nesiotites) i un temps després em va poder contractar l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) com a tècnic. A l’Institut hi vaig romandre força anys, intercalant contractes i treballant amb el doctor Isaac Casanovas-Vilar o l’antic director de la institució, el doctor Salvador Moyà-Solà, i també per l’actual, el doctor David M. Alba. Amb aquest darrer arran de jo guanyar una beca de tres anys, del 2017 al 2020, com a personal tècnic. Al llarg de tots aquests anys he fet feines diverses sobretot enfocades a trobar micromamífers fòssils, participant en excavacions. També en el rentatge de sediment, per reduir el volum al màxim, abans de mirar les restes a la lupa. I posteriorment preparar damunt peces de blocs fer classificacions preliminars. També ajudant a fer fotos i mesures de diferents mostres. Durant tot aquest temps he conegut i he fet feina amb paleontòlegs de diferents llocs del món com holandesos i italians. Quan estava    fent el màster vaig conèixer un grup de doctorands valencians, amb els quals vam anar coincidint en més ocasions. Un d’ells, el doctor Paco Gascó, actualment comparteix el seu coneixement a través de Youtube, on té milers de seguidors i es fa dir Pacozoico. Un altre és actualment un grandíssim paleoil·lustrador, el doctor Óscar Sanisidro.

Es va especialitzar també en proboscidis fòssils.

—Sí. Després d’haver vist tanta varietat i haver començat amb animals petits, volia canviar de registre. No dependre més d’una lupa, que tampoc m’era indispensable perquè com a bon miop hi veig bé de prop. Vaig decidir intentar convertir-me en expert sobre aquest grup d’animals fent un doctorat quan s’estava acabant la beca.    Els proboscidis serien els animals que tenen probòscide o trompa, tot i que avui dia tenim poquetes espècies d’elefants, el registre fòssil és més variat. En aquesta ciència, les dents són restes bastant clau a l’hora d’identificar espècies, o almenys fer aproximacions taxonòmiques. Això és així perquè, a part de ser restes molt compactes, són de fàcil conservació i molt característiques de cada grup d’animals.

Com veu la situació a Menorca pel que fa a recerca i conservació?

—Quant a paleontologia, sé que es recullen mostres, amb els permisos pertinents, per investigar, i de fet es van portar a l’ICP. Però, quan a arqueologia, que normalment no es distingeix, però són disciplines diferents, sé que s’hi està treballant molt i n’estic molt content. Un incís perquè ho pugui conèixer millor la gent. La paleontologia estudia els animals i plantes de fa milions d’anys, mentre que l’arqueologia estudia animals, plantes i objectes fets per l’ésser humà de milers d’anys. Dit això, crec que és molt important que mirem entre tots de protegir el nostre patrimoni cultural. Que la Menorca Talaiòtica hagi estat declarada com a Patrimoni Mundial és un important pas en aquest sentit.

Després de la pandèmia, aproveu les oposicions de professor i deixeu la paleontologia. Per què?

—Durant tots aquests anys com a tècnic de paleontologia hi havia algun intent d’intercalar altres feines o, fins i tot, de nous estudis. Per què? Una sortida laboral més. Havia vist companys anar cap a l’educació i per tenir una altra sortida com aquesta no hi perdia res, sempre m’ha agradat aprendre coses noves i explicar coneixements als més joves. De fet, al principi ho podia compaginar. Vaig seguir, fins i tot durant la pandèmia, enduent-me mostres i identificant fòssils a casa, i fent fotografies i prenent mesures. I vaig continuar amb l’estudi dels proboscidis, però a mesura que m’ampliaven la jornada com a professor, menys podia fer. No descarto, més endavant, tornar a compaginar ambdues tasques.

Per què creu que la paleontologia és necessària en el nostre temps?

—Sens dubte, com més coses sapiguem, més forats de l’arbre de la vida es poden anar omplint i més clar és el nostre coneixement. Ens ajuda a entendre els canvis que s’han donat al nostre planeta, com els canvis faunístics i de flora associats a canvis climàtics d’una regió en concret o globals, o provocats per la unió de dues zones separades molt de temps, i com els organismes hi han pogut donar resposta. Però també és important per reflexionar sobre el futur, fent una mirada crítica a aquests fets passats. Successos com els que he dit es poden traslladar als nostres dies i fer prediccions del que pot passar si no es prenen mesures necessàries. D’aquesta manera és important protegir les restes i vigilar les possibles zones on poden aparèixer.