Tecles que mostren l'Europa del segle XX

Ramon Gener presenta al Jardí de ses bruixes l'obra «Història d'un piano», premi RamonLlull 2024

Ramon Gener, al pati del Jardí de ses Bruixes, durant la presentació d’«Història d’un piano». | J.B.T.

Josep Bagur TorresD.B.Maó14/05/24 4:00

Un piano de 1915 no pot ser propietat només de qui l'ha comprat, sinó de tots aquells que han compartit la vida amb ell. I més si és un Grotrian-Steinweg, amb el número 31.887, que ha sortit d'Alemanya per passar per França, Anglaterra, Polònia i Barcelona durant tot el segle XX, és que conta la història d'Europa i, per tant, ens pertany a tots, o almenys a tots els lectors que llegeixin la novel·la de Ramon Gener.

L'autor d'«Història d'un piano» va presentar dissabte la seva obra al Jardí de ses Bruixes de Maó, en un agradable fosquet de primavera. Gener, amb la seva extraordinària capacitat de comunicació, va submergir els assistents, que omplien el pati de l'hotel, en l'aventura de reconstruir la història dels que han tocat les tecles d'aquest piano centenari i comprovar la capacitat sanadora de la música en un segle de guerres.

Just abans de la presentació de «La Boheme» al Principal. Foto: AMICS DE S'ÒPERA

Ramon Gener ha obtingut el premi Ramon Llull 2024 amb aquesta obra, que va ser la de més èxit a Sant Jordi a Catalunya i a la fira del llibre de València. Porta ja quatre edicions i s'està traduint a diferents idiomes. Milers de persones l'han llegida, entre elles algunes de les que van assistir a la presentació a Maó.

L'instrument troba al músic

Gener està convençut que els instruments harmònics, com el piano, la guitarra o l'arpa, acaben trobant al músic que fa anys que els cerca. La «Història d'un piano» està dedicada al seu piano. I explica com el va trobar després d'anys de recerca. Per casualitat va aparcar la seva moto al carrer de Santa Tecla al barri de Gràcia. Allà hi havia una tenda de pianos que no convidava a entrar. Però va sentir que l'empenyien a fer-ho. Va veure molts pianos vells, però cap que el cridés. Quan sortia, el propietari del local, Janusz Borowski, el cridà per dir-li que tenia un altre instrument al pati de darrere. I va ser el seu piano. Després de la pandèmia es va iniciar la seva restauració, amb l'ajuda d'en Jesús, l'afinador de pianos de Liceu, que també cuida el seu. Així van descobrir que el número de sèrie era el 31.887 i en uns segons sabien que va ser construït el 1915 i qui era el fabricant. El piano amagava alguna cosa més, un misteri, una pregunta que necessitava resposta. Ramon Gener va viatjar cap Alemanya i així va començar a sonar la música de la història d'Europa, una història real de les persones a les quals el piano de Ramon Gener va acompanyar durant uns anys de la seva vida.

L'escriptor està convençut que el piano el sobreviurà i passarà a altres mans. A l'epíleg dona a conèixer el seu testament i en fa responsables els lectors perquè es compleixi. Ara bé, adverteix que està prohibit començar a llegir la novel·la pel final.