Ramon Gener, al pati del Jardí de ses Bruixes, durant la presentació d’«Història d’un piano».  | J.B.T.

TW
0

Un piano de 1915 no pot ser propietat només de qui l’ha comprat, sinó de tots aquells que han compartit la vida amb ell. I més si és un Grotrian-Steinweg, amb el número 31.887, que ha sortit d’Alemanya per passar per França, Anglaterra, Polònia i Barcelona durant tot el segle XX, és que conta la història d’Europa i, per tant, ens pertany a tots, o almenys a tots els lectors que llegeixin la novel·la de Ramon Gener.

L’autor d’«Història d’un piano» va presentar dissabte la seva obra al Jardí de ses Bruixes de Maó, en un agradable fosquet de primavera. Gener, amb la seva extraordinària capacitat de comunicació, va submergir els assistents, que omplien el pati de l’hotel, en l’aventura de reconstruir la història dels que han tocat les tecles d’aquest piano centenari i comprovar la capacitat sanadora de la música en un segle de guerres.

Just abans de la presentació de «La Boheme» al Principal. Foto: AMICS DE S’ÒPERA

Ramon Gener ha obtingut el premi Ramon Llull 2024 amb aquesta obra, que va ser la de més èxit a Sant Jordi a Catalunya i a la fira del llibre de València. Porta ja quatre edicions i s’està traduint a diferents idiomes. Milers de persones l’han llegida, entre elles algunes de les que van assistir a la presentació a Maó.

L’instrument troba al músic

Gener està convençut que els instruments harmònics, com el piano, la guitarra o l’arpa, acaben trobant al músic que fa anys que els cerca. La «Història d’un piano» està dedicada al seu piano. I explica com el va trobar després d’anys de recerca. Per casualitat va aparcar la seva moto al carrer de Santa Tecla al barri de Gràcia. Allà hi havia una tenda de pianos que no convidava a entrar. Però va sentir que l’empenyien a fer-ho. Va veure molts pianos vells, però cap que el cridés. Quan sortia, el propietari del local, Janusz Borowski, el cridà per dir-li que tenia un altre instrument al pati de darrere. I va ser el seu piano. Després de la pandèmia es va iniciar la seva restauració, amb l’ajuda d’en Jesús, l’afinador de pianos de Liceu, que també cuida el seu. Així van descobrir que el número de sèrie era el 31.887 i en uns segons sabien que va ser construït el 1915 i qui era el fabricant. El piano amagava alguna cosa més, un misteri, una pregunta que necessitava resposta. Ramon Gener va viatjar cap Alemanya i així va començar a sonar la música de la història d’Europa, una història real de les persones a les quals el piano de Ramon Gener va acompanyar durant uns anys de la seva vida.

L’escriptor està convençut que el piano el sobreviurà i passarà a altres mans. A l’epíleg dona a conèixer el seu testament i en fa responsables els lectors perquè es compleixi. Ara bé, adverteix que està prohibit començar a llegir la novel·la pel final.

Puccini fa que la seva òpera «La Boheme» arribi a tots els públics

Ramon Gener va mostrar «La Boheme» al Teatre Principal, en un tradicional acte previ a la representació dels Amics de s’Òpera, que es celebra des de fa 12 anys. Mai el teatre havia estat tan ple com diumenge. Va destacar que Puccini era el Messi de la música, un compositor amb capacitat de fer semblar fácil allò que és absolutament complex e imposible per la majoria.    Va dir que que si bé des de segons quines faccions de l’òpera es menystenia la seva obra per la seva immensa popularitat, i facilitat d´enteniment, precisament la capacitat de fer-la comprensible per tots els públics era el que el feia particularment especial, i a la vegada única en el gènere.

Va repassar els leitmotive de cada personatge o situació, possant de manifest la utilització de modes particulars per transmetre sensacions en cada moment. El llibret és necessari però insuficient sense la música que l´acompanya. Finalment va convidar a ser capaços de veure i escoltar l´òpera en profunditat, sense quedar en la visió superficial de la seva bellesa, si no en la complexitat que la acompanya, fins el més mínim detall.